CAP X AVALL - D'OCEANIA A L'ORIENT MITJÀ PASSANT PEL SUD-EST ASIÀTIC

CAP A CASA FALTA GENT!!!

2009-08-12T14:42:00.002+02:00

6 d'agost

Ens hem llevat a les 5.30 i hem marxat cap a l'aeroport... la Tània ve amb nosaltres i l'Aida se'n va va visitar família a Síria.
Després de 5 hores ja som a Barcelona!!!! (que segons gent que ens hem trobat, és la ciutat més bonica d'Europa).
Salut a tothom i esperem poder marxar ben aviat un altre cop!!!!

Tere i Gemma

JERASH I AMMAN

2009-08-12T14:38:00.003+02:00

5 d'agost

Un cop esmorzades ens hem dirigit a Jerash, unes ruïnes romanes al nord d'Amman. Les ruïnes són d'una antiga ciutat romana on hi ha hipòdrom, 2 teatres, temple a Zeus, a Artemissa entre d'altres coses.
Hem arribat a Amman, però no al lloc que tocava i finalment després de demanar a moltes persones com podíem arribar al centre, un policia s'ha ofert a conduir-nos (ha agafat el cotxe) fins al centre. Ens hem trobat a l'Aida i la Tània (les madrilenyes) i amb elles hem passat la tarda de compres i a sopar.

JERUSALEM

2009-08-12T14:15:00.003+02:00

3 i 4 d'agost

Un cop hem arribat a la frontera amb el país del costat i anar en bus i passar molts i molts controls de seguretat hem arribat a Jerusalem.
Una gran ciutat històrica. Una barreja de religions que ens provoca una barreja de sentiments. Pots observar els àrabs i els jueus ortodoxos en un mateix carrer.
Hem vist el sant sepulcre, el mur de les lamentacions, des de lluny la montanya de les oliveres, la via dolorosa, entre d'altres.
La gent no és massa amable amb ningú, encara que estiguin en un lloc d'informació.
Hem localitzat el nostre allotjament i per no perdre la costum hem seguit al barri musulmà i així a les 4 del matí fem una despertadeta amb la música-pregària de la mesquita.
Hem conegut una noia belga-italiana que treballa al sud de Jordània (Aqaba) i hem anat a sopar amb ella i ens has explicat les dificultats que ha tingut al ser una dona i treballar en un país àrab.
L'endemà hem fet un tour per la ciutat vella veient els edificis més emblemàtics de Jerusalem. A la tarda hem agafat el bus per marxar i tornar cap Jordània i quina és la mala sort que s'ha punxat una roda i hem perdut 1,5 hores per res, pensàvem que no arribaríem a creuar la frontera a temps, però sí! Hem fet nit un altre cop a Umm Qais.

PETRA, DESERT WADI ARABA I MADABA

2009-08-12T14:00:00.002+02:00

1 i 2 d'agost

Nosaltres tres ens hem llevat d'hora per tal d'aprofitar l'únic dia que podem estar a Petra.
El què més ens ha impresionat és la caminada al llarg del congost on finalment arribes a la façana del tresor, típica imatge de Petra.
Abans que Petra fos patrimoni de la Humanitat i meravella del món, els beduïns vivien en coves allà, però un cop declarat tot van ser expulsats donant-los noves cases i el dret d'explotar Petra, sigui amb paradetes de records, guies turístics o amb els burros, cavalls o camells. O com deien ells "Ferraris amb aire acondicionat".
Hem estat caminant tot el dia, a mig camí ens hem trobat les de Madrid, veient coves, tombes, beduïns, etc. Al final hem pujat fins al Monestir que són aproximadament unes 800 escales, aquí s'hi pot pujar a peu o amb ruquet.
Després de pensar durant tot el dia, hem decidit que no anem al desert de Wadi Rum i sí que anem al Wadi Araba. Anem amb uns beduïns a passar la nit al desert i conduir amb 4x4 per les dunes.
Ens hem llevat d'hora per veure la sortida del sol i hem anat cap a Petra a recollir el cotxe i acomiadar-nos dels beduïns.
Ens hem dirigit cap a Madaba on hi ha un mosaic molt antic que és el mapa de tot l'Orient Mitjà. Passem nit a Umm Qais on l'endemà anirem cap a la frontera de Palestina-Israel (trieu el que més us agradi).

MOUNT NEBO, MAR MORT I KERAK

2009-08-12T13:50:00.002+02:00

31 de juliol

Ens hem llevat d'hora i hem sortit d'Amman, sort n'hi ha que és divendres i és festiu perquè podria ser caòtic sortir amb cotxe d'aquesta ciutat.
Un cop ens hem situat a la carretera hem anat al M. Nebo que és on Jahvé va mostrar a Moisès la terra promesa.
Hem continuat conduïnt i hem volgut parar un avi que feia "autostop" al mig de la desèrtica carretera, però quan ha vist tres dones al volant s'ha "cagat" i ha dit que no, i "sucran" (gràcies en àrab).
Hem arribat al Mar Mort, anant a la zona dels locals, hem seguit la tradició àrab i per ser dones ens hem banyat vestides. I sí!!! Flotes!! però també et talles gràcies a la sal que hi ha a la vora i t'enfonses al fang, tan saludable per la pell. Un cop saladetes i llestes per menjar-nos hem decidit treure'ns la sal i hem anat a les dutxes.
Agafem el cotxe de nou i cap al castell de Kerak falta gent! Hem arribat i primer de tot havíem d'omplir l'estómac i mentres ho féiem hem conegut a unes noies madrilenyes, una viu a Vilanova i la G. i l'altra de pare siri, per tant parla àrab, cosa molt pràctica en aquest països.
Han tingut molts problemes per arribar a Kerak i no saben com anar a Petra des d'allà, així que les convidem a compartir el cotxe ja que el nostre proper destí és Petra.
Hem arribat a Wadi Musa i hem localitzat un gran hotel per 10 euros persona amb esmorzar inclòs i dinar (ens hem emportat uns entrepanets de l'esmorzar).

AMMAN - JORDÀNIA

2009-08-12T13:47:00.002+02:00

30 juliol

Després de no haver dormit res a l'avió hem arribat a la capital de Jordània. Quin contrast de colors!! Passem del verd espectacular del Sud-Est Asiàtic al marró de l'Orient Mitjà.
Hem arribat a l'hotel i mentrestant fem estona per esperar que arribi la Maite (amiga de la Tere) des de Barcelona on passarà la setmana amb nosaltres.
Hem visitat la Ciutadella, el casc antic de la ciutat i hem anat a fer migdiada. Lloguem un cotxe per 4 dies.
Ha arribat la Maite, hem anat a sopar i a dormir que ningú s'aguanta!!!

BANGKOK

2009-08-12T13:20:00.002+02:00

28 i 29 de juliol

ÚLTIM DIA AL SUD-EST ASIÀTIC!!!! Hem arribat just per agafar l'habitació, una dutxa ràpida i hem quedat amb la Sílvia, una noia italiana que vam conèixer a Bali i treballa a Bangkok.
L'endemà hem visitat el turític mercat flotant de les afores de Bangkok. Un "timo"! pagues l'excursió i després si vols anar amb barqueta encara has de pagar més.
Al vespre ens han recollit i hem anat cap a l'aeroport. Només queda una setmana i cap a casa!!!

KOH CHANG

2009-08-12T13:19:00.003+02:00

26 al 28 de juliol

Marxem a les 8 del matí de Bangkok i després de 5-6 hores de bus i ferry arribem a la tranquil·la illa de Koh Chang, al sud-est de Tailàndia.
L'únic que hem fet ha estat relax, relax i relax, hamaca, platgeta i dormir... i algun massatget.

BANGKOK I AYUTHAYA

2009-08-12T13:01:00.004+02:00

23 a 25 de juliol

Agafem un bus nocturn a Chiang Mai i ens despertem a Bangkok.
El nostre plan era anar directament a unes illes relativament prop de Bangkok, però resulta que hem arribat massa tard, a les 7.30 del matí...
En fi, canviem de plans, visitarem primer Bangkok i deixarem pel final de tot, les illes, així marxarem super relaxades de Tailàndia....
Després de buscar hotel, anem a fer un tomb pel centre de Bangkok. Anem a veure el Palau Reial, el temple del gran Buda ajegut i algun altre temple.
Al dia següent anem a visitar una de les antigues capitals de Tailàndia, Ayuthaya. El centre està tot ple de temples antics, tipus els d'Angkor, encara que bastant tocadets per una guerra amb els birmans.
Al tercer dia, donat que és cap de setmana, i que hi ha un mercat per a turistes immens i que no hem anat suficientment de compres, doncs, decidim passar-hi tot el matí.

CHIANG MAI

2009-08-12T12:41:00.009+02:00

16 al 22 de juliol

Chiang Mai és la ciutat més gran del nord de Tailàndia. Encara que Chiang Rai, ja ens semblava enorme i super desenvolupada... A més, és el paradís de les compres de records, roba,... hi ha com a Chiang Rai, un mercat immens de nit, per a tal efecte.

A Chiang Mai ens hi estarem uns quants dies, sobretot la Gemma, que farà un curs d'un dia de cuina tailandesa i un curs de 5 dies de massatge tailandés.
El curs de cuina ha estat molt profitós, hem fet 8 plats en un dia, hem tingut dinar aprofitant el què hem cuinat i sopar per les dues.
He començat sola el curs de massatge, a la tarda ni la profe ni jo teníem ganes i hem anat a la perruqueria...
La resta de dies ja no he estat sola, ha aparegut una francesa i dos italians.

Mentrestant, la Tere de trekking de 3 dies. Però res a veure amb els d'anteriors països, Tailàndia és super turístic.
També va a Pai, un poble cap al nord, amb una atmòsfera que recorda Byron Bay (recordeu on estava? ..... a la costa est d'Austràlia). Allí lloga una moto i se'n va a recórrer les rodalies...

CHIANG RAI

2009-07-21T13:12:00.000+02:00

12 al 15 de juliol

Marxem en bus de Luang Nam Tha cap a Huay Xai, una ciutat fronterera de Laos, on agafem una barqueta per a creuar el riu Mekong i per a trepitjar terra tailandesa.

Un cop fetes les formalitats (tant a Laos com a Tailandia són rapidíssims) agafem un altre bus que en porta cap a Chiang Rai. En arribar “alucinem” amb la de botigues de tot tipus que hi ha, sobretot d’articles electrònics. Que n’és de diferent Tailàndia!

Al dia següent, anem a fer un tour cap al nord, tocant amb la frontera amb Birmània. Ens passen a recollir a les 8, així que ens aixequem abans per anar a esmorzar, però resulta que tot està tancat. Estem acostumades als horaris dels anteriors països i pensem: “què n’és d’estrany que no estigui ja tot obert! Deuen obrir a les 8”. Ens aturem pel camí a comprar l’esmorzar. I la primera parada és una visita a les famoses dones “girafa”. Resulta que són refugiats birmans, i el govern tailandés els deixa quedar-se en el seu territori... és clar, són un reclam turístic. Deixa un sabor de boca bastant amarg.... La següent parada és la casa de la Reina Mare i els Jardins Reials. (Aquí tenen un gran apreci per la monarquia) Està plovent, però tot i així, veiem que a Tailàndia tenen gran afició per les plantes i les flors. Proper destí: Mae Sai, frontera amb Birmània, destí turístic típic per a fer compres. Nosaltres només mirem, no comprem. Següent: el Triangle d’Or, anomenat així per ser la confluència de 3 països (Tailàndia, Laos i Birmània), de 2 rius (un d’ells el Mekong, és clar) i d’un antic conreu d’opi.

I ja per últim, anem a Chiang Saen, on hi ha les ruïnes d’un temple antic.

Quedem per sopar amb un noi asturià que també ha vingut al tour. Sopem al mercat de nit... Aquí a Tailàndia, es veu que hi ha mercats de nit a totes les ciutats una mica grans...

Al dia següent, la Tere se’n va de trek. La passen a recollir a les 10, així que anem a esmorzar cap a les 9, però, sorpresa! també tot tancat... quins horaris! Que en viuen de bé!

La Gemma es queda 2 dies a Chiang Rai, visitant la ciutat i de relax.

A les 10, un mini-bus passa a recollir a la Tere. Com a companyes de trekking durant els propers 2 dies hi ha 3 italianes.

Agafen, riu amunt, una barqueta durant aproximadament 1 hora, fins arribar a un camp d’elefants. Allí, la resta de persones d’altres tours fan una passejada en elefant. Nosaltres, no. Però serveix per a fer les dents llargues a 2 de les italianes, així que al dia següent, tornarem a parar aquí per a fer la passejadeta de rigor... Agafem altre cop la barqueta riu amunt. Abans de començar a caminar, dinem per a agafar forces. Com si ens haguéssim cansat gaire... La caminada comença en la “Seu” del parc nacional, on hi ha unes “basses” sulfuroses. Continuem entre camps d’arròs, bananers, bambús,... i arribem a un primer poblet, on fem una parada tècnica. Continuem la marxa i arribem al poble on passarem la nit. Deixem la bossa i anem cap a una cascada propera, però només en arribar cau un xàfec considerable, així que ja no ens cal banyar en la cascada, ens dutxem durant tot el camí de tornada ;)

El guia es posa a preparar el sopar i m’ofereix una classe de cuina tailandesa, així que li faig d’ajudant. Bàsicament, em dedico a tallar verduretes... i “chili”, és clar... i per error, em poso un dit a l’ull... i com pica!!!!!!!!!! Però tot es passa quan degustem l’exquisit sopar. I no és per la meva ajuda ;), sino que té a veure amb que el guia ha treballat en un restaurant durant 3 anys... Després d’una sobretaula, a dormir.

Després d’esmorzar, emprenem caminada. Aquest cop passem entre més bambús, bananers i camps de tè i cafè. I arribem a una piscina termal, on ens banyem en aigua calenta sulfurosa... tenint en compte que la temperatura ambient és bastant calenta, en sortir de la piscina, ens dóna la sensació de que fa fred. I com que l’aigua obre la gana, doncs a dinar toca. I després, les 2 italianes se’n van de passejada amb un elefant.

A primera hora de la tarda, ja estem de tornada a Chiang Rai. Allí, la Tere i la Gemma es troben per agafar un bus cap a Chiang Mai.

LUANG NAM THA

2009-07-14T07:46:00.001+02:00

9 a l’12 de juliol

Avui ens trobem les dues un altre cop! La Gemma ha arribat abans i al bus ha conegut un noi belga i han anat a buscar una habitació per tres a les guesthouses, i a la primera ja l’han trobada. Un cop hem estat mirant les possibilitats d’activitats he rebut un missatge de la Tere dient que havia perdut la conexió del bus i fins el dia següent no arribaria... llavors amb el Bert hem decidit llogar una moto i anar fins a Muang Sin (prop de la frontera amb la Xina) i veure algun poblat, temples, etc.

Ens hem llevat d’hora per poder aprofitar el dia, hem llogat la moto per només 30.000 kips!!! (menys de 3 euros)... Ens hem posat en marxa sense cap mapa ni res, però bé és fàcil perquè està molt ben indicat. Hem arribat fins la frontera, evidentment no hem pogut passar, hem anat a menjar alguna cosa i ben bé no sabem que era, semblava pollastre, a saber què hem menjat!!! Després hem anat a veure un poblat de la zona i llavors hem vist que hem punxat!!! Ufff ell ha agafat la moto i anar a la propera benzinera per si només era desinflat i jo he anat caminat fins allà. Després d’intentar entendre’ns... (no ha estat possible) hem trobat un home que sabia alguna cosa d’anglès i el Bert ha anat amb la moto llogada seguint l’home i jo de paquet fins a un taller. Resulta que aquest home treballa al taller, ja és coincidència... Han posat un “parxe” i apa a fer els 58 kms que hi ha d’un lloc a l’altre (2 hores). Al cap de 8 kms hem parat a un poblat i ens han fet passar els locals, hem près el tè, menjat cacahuets i ens hem acomiadat... doncs resulta que quan hem arribat on teniem la moto estava un altre cop punxada!!! Cada vegada més tard... hem intentat parar algú perquè truquessin al lloc on hem llogat la moto i no hi ha cobertura (mala sort!!) finalment hem trobat un bon home que portava un 4X4 descobert de darrera i hem pujat amb moto inclosa i resulta que era el germà del propietari del taller!! Ens han posat un nou pneumàtic i ja eren les 18.30!!! Mala sort se’ns ha fet de nit pel camí però al final bé. Bé, bé del tot no, quan ja faltava un kilòmetre... se’ns acaba la benzina!!! Quin dia!! La sort que aqui al sud-est asiàtic venen la benzina a qualsevol lloc i res amb això hem arribat... la Tere ja ens esperava pobre patint una mica perquè era molt tard. Hem decidit pel dia següent fer un dia de kayak pel riu Nham Ta.

La Tere mentrés ha passat tot el dia voltant pel poble, pel mercat, al riu, llegint i passejant.

Gran dia el del kayak!!! Hem començat sobre les 10, ens esperaven unes quantes hores de remar... hem visitat un parell de poblats on evidentment intenten vendre’t el què sigui... i continuant amb el kayak... hi havia uns quants ràpids... però n’hi ha hagut un que ens ha tombat el kayak... deu n’hi dó la corrent que porta el riu, en la caiguda la Tere s’ha donat un cop al nas i la Gemma al genoll, res important i la Gemma com no, ha perdut una altra cosa, el “pareo” quina mala sort... excusa perfecte per comprar-ne un de nou. Tot ha quedat en quatre rialles, hem tornat vora les 5 al poble i res, ens hem trobat al Bert, ell ha llogat una bici per tot el dia i hem anat a sopar amb tot una colla variada de diferents països.

Avui és l’última nit que passem a Laos, demà ja marxem cap a Tailàndia!!! Comença el compte enrera...

NON KHIAW I MUANG NGOI I UDOMXAI

2009-07-13T14:05:00.002+02:00

7 a 10 de juliol de 2009

Despres d'assistir a la recollida d'almoines, d'esmorzar amb la Gemma i l'Andrea i de dir-los bona nit (elles se'n tornen a dormir), la Tere deixa Luang Prabang i marxa cap a Nong Khiaw. La Gemma es queda 2 dies mes a Luang Prabang. Ens trobarem a Luang Nam Tha.

Al mini bus, entre d'altres viatgen una parella de coreans, una australiana amb el seu fill de quasi tres anys, una suïssa i una holandesa.

Els 4 primers, com jo, es queden a Nong Khiaw, aixi que anem cap a la mateixa guest-house. Son uns bungalows al costat del riu. El paisatge es una mica semblant a Vang Vieng, pero les muntanyes son mes altes.

L'australiana resulta ser de Perth i naturopata com l'Andrea... i esta 3 mesos viatjant per Laos i Tailandia amb el seu fill.... Anem a donar un tomb pel poblet, a prendre un suc, i despres anem al cine del poble... Endevineu quina peli vam veure... Algunes pistes: anem amb un nen... i es australia... siiiii, hem vist Nemo.... i quina gracia quan he sentit el "Good on you, mate!" Es el que te tenir "perdues de memoria", que tot sorpren com si fos la primera vegada :)

Al dia seguent, intento anar al mercat, pero no el trobo... i no es perque el poble sigui molt gran... A les 11 agafem una barqueta riu amunt cap a Muang Ngoi. Un trajecte maquissim entre muntanyes, camps d,arros i barquetes de pescadors...

I arribem a Muang Ngoi, i mes bungalows al costat del riu. Aixo em recorda a Tat Lo. Passo la tarda caminant pels voltants.

Sopem amb l'australiana, un alemany i els coreans. I la coreana ens prepara un te i ens n'ensenya la cerimonia...

Al mati seguent, tornem cap a Nong Khiaw, des d'on agafem un minibus que ens ha de portar a Udomxai, per despres poder enllacar amb el bus de Luang Nam Tha.

Al primer minibus resulta que nomes som 4 passatgeres: la suissa i l'holandesa del primer dia, una japonesa i jo. Per no estar ple, ens volen cobrar una "rucada". Total que despres de negociar, ho deixem en un preu raonable i posem rumb cap a Udomxai.

Pel cami veiem un elefant.........

Arribem a les 14.45. Guai! teoricament el bus surt a les 15.00. Dic, teoricament, perque resulta que ja ha marxat... estava massa ple...

Aixi que toca fer nit a Udomxai...

Anem a sopar amb l'holandesa i la suissa.

Al dia seguent ens trobem aviat per comprar els billets. 1 hora i mitja abans, com ens havien dit. Quan pugem al bus, ja esta quasi tot ple. Pero trobem 3 llocs llires i marxem cap a Luang Nam Tha.

LUANG PRABANG

2009-07-13T13:58:00.000+02:00

4 al 9 de juliol

Després d’unes 8 hores de bus arribem a Luang Prabang i comprovem perque és una ciutat patrimoni de la Humanitat. Casetes de fusta d’estil laosià i colonial francès, al costat del riu Mekong i esquitxada de temples per tot arreu.

Ens recorda a Hoi An (a Vietnam) que també és patrimoni de la Humanitat.

Arribem al punt, comencen a muntar el mercat de nit....

El matí següent es desperta plovent. Després d’esperar en va que pari de ploure, decidim anar a esmorzar. En acabat, passem el matí escoltant música, descansant, llegint,... A la tarda anem a veure el Palau Reial.

Sopem amb la Nanette, una altra australiana que vam conèixer a Phonsavan.

Al segon dia també plou L. Quan afluixa una miqueta, allà cap a les 6.30, la Tere se’n va a veure la recollida d’almoïnes. Massa tard, només agafa les acaballes... Però durant el dia, sembla que la pluja dóna una treva, així que aprofitem per a veure uns quants temples: el més majestuós, el més antic, el del turonet...

I a la nit com no, anem al mercat...

El tercer dia resulta ser un dia festiu: els monjos es retiren durant 3 mesos (l’època de pluges) per a pregar i meditar. Així que la recollida d’almoïnes es preveu xula. I la pluja ens dóna una treva!!!! Ens aixequem a les 4.45 del matí. La gent comença a preparar les seves ofrenes als monjos... i els monjos comencen a arribar amb les seves cistelletes... i la gent els ofereix el que té... la veritat és que ha valgut la pena aixecar-se aviat. Després un merescut esmorzar, la Gemma i l’Andrea se’n tornen a dormir. I la Tere se’n va cap a Non Khiaw.

Després de fer el gos tot el matí decidim moure’ns i marxem a fer un vol per la ciutat, anem a una botiga d’intercanvi de llibres i com no!!! Un relaxant i meravellós massatge de peus, no fos cas que ens canséssim! Hem anat a sopar pel mercat i a dormir!

Avui ens hem llevat molt descansades, després de no fer res durant tot el dia hem decidit anar a veure les cascades que estan a uns 35 kms de LP i la veritat és que ha valgut la pena, és una de les cascades més grans que hem vist fins ara durant el viatge. Al vespre un bon soparet i a dormir d’hora. L’endemà la Gemma s’ha acomiadat de l’Andrea ja que ella se’n va a Vientiane i la Gemma a Luang Nhan Ta on es trobarà amb la Tere cap a la tarda.

PHONSAVAN I PLAINS OF JARS

2009-07-05T12:24:00.001+02:00

Del 2 al 3 juliol

Hem arribat al poble, en sí no té massa a veure, un carrer principal i un mercat, el que sí que té és una extensa explicació sobre els UXO (unexploted ordenances), són les mines que els americans van deixar caure cada 10 minuts, és el país que en proporció demogràfica més mines anti-persones té.
Al dia segúent anem a veure plain of jars, és un lloc on està ple de “gerres” gegants que no saben ben bé l’orígen, hi ha vàries versions, una com a cementiri, l’altre que guardaven whisky, l’altra que ho van col·locar els alienígens, en fi, sigui el què sigui és molt curiós de veure, a més no pots sortir-te del camí ja que hi ha possibilitat que explotis pels aires degut a les mines anti-persones. Al vespre hem anat a sopar tots els que hem fet el tour, ha estat força bé i després a dormir ja que demà ens esperent 8 hores de bus fins a Luang Prabang, ciutat patrimoni de la Unesco

VANG VIENG

2009-07-05T12:21:00.002+02:00

Del 30 de juny al 2 de juliol

Capital del tubing i de la sèrie Friends!!! Hem arribat i localitzat la guesthouse que li havien recomanat a l’Andrea. Normal, passable. Demà hem decidit de fer tubing i la Tere no ho vol fer doncs ella es llogarà una bici per veure les rodalies del poble.
Perquè diem això de Friends?? Doncs a la nostra estimada guia Lonely Planet (edició 2007) diu que a qualsevol bar de Vang Vieng pots veure Friends, qualsevol de les temporades emeses i sí, tenen raó, dos anys després és cert!!! Passis per on passis ho tenen a la televisió!!
Mala sort! Ens llevem i plou, poca cosa a fer, donar una petita volta i no gairebé res més!! Bé sí, relax a l’hamaca. Quina sort!! L’Andrea és massatgista, primer s’ha mirat el genoll de la Gemma (recordeu la caiguda a Cambodja) i després les cervicals... plena de contractures... l’edat no perdona a ningú.
Que bé! Dia segúent i no plou. La Tere ha marxat d’horeta per anar amb bici i cap al migdia l’Andrea i la Gemma han llogat el tub i cap al riu!! És molt típic alcoholitzar-se baixant pel riu, vas parant als bars que hi ha a la vora i bevent cervesa i algun que altre “xupito” però això ho fan els nens i nenes de 18 anyets, nosaltres ens hem comportat, un parell de cervesetes cada baixada (n’hem fet dues), fa molt riure com et recullen els dels bars, llencen un pneumàtic i t’agafes a ell i et remolquen, t’omples de fang i ben moll i a prendre la cerveseta, i segons quin bar et pinten una ungla per dir que has passat per allà. Hem anat a sopar després de l’’esgotament del dia i a dormir, l’endemà marxem a Phonsavan.

VIENTIANE

2009-07-05T12:11:00.001+02:00

Del 28 al 29 de juny

La Gemma ha arribat a les 6.30 del matí a Vientiane, amb molta gana i molta son ja que al bus de nit ha dormit poc. Ha esmorzat un bon croissant i una canya i un bon cafè amb llet!! Ha arribat a la guesthouse i al cap d’una estona ha rebut un sms de la Tere que ja venia, ja que el tour que havia de fer s’ha cancel•lat... Mentrés la Gemma intentava dormir la Tere passava les hores al bus. La Ge ha conegut una noia alemanya i una parella de holandesos i han anat a sopar i la Tere al bus encara... finalment ha arribat però de pet a dormir, la Gemma i la Tanja han anat a prendre alguna cosa i a dormir.
Al dia següent hem anat al Buddha park amb bus local, increible, ens hem acomiadat de la Tanja ja que ella agafava el mateix bus cap a la frontera amb Tailàndia. Hem arribat al parc i està ple de Budes, bé si mireu les fotos ja ho veureu. Després hem anat a la sagrada “Stupa” Pha That Lung, la veritat és que ens esperàvem una mica més. Després una petita visita a la ciutat la Tere i la Gemma a fer un massatge d’una hora per 3 euritus... soparet i a dormir.
Avui la Gemma s’ha llevat una mica preocupada, ha perdut la clau del candau que tancava l’ordinador, el passaport, diners etc. L’hostal han hagut d’avisar algú perquè ho vingués a obrir, ho ha fet molt ràpidament, ufff que bé!!! Només 40.000 kip (uns 4 euros). Mentrés passava això la Tere ha anat a voltar per la ciiutat i després un cop resolt el problema la Gemma ha anat a visitar un gran supermercat on ha trobat formatge!!! Formatge normal!!! No la Vaca que ríe que sembla ser que només coneixen aquest formatge al sud-est asiàtic!!! Bé, hem agafat el tuk-tuk cap a l’estació de busos que marxem cap a Vang Vieng, al tuk-tuk hem conegut una noia australiana l’Andrea, que s’apunta a viatjar amb nosaltres.

SAVANNAKHET

2009-06-29T06:46:00.003+02:00

27 de juny

Hem marxat d’horeta de Tat lo i hem arribat a Pakse, hem fet canvi de bus i després de no sé si 10-11 hores de bus en total hem arribat a Savannakeh, ciutat molt propera a la frontera amb Tailàndia (ens hem fet el visat ja, gratuït perquè amb la crisi no tenen molts turistes i el fan gratis). Hem conegut a un noi que és de Guinea i juga al futbol a Tailàndia i s’estava allà fer renovar-se el visat. Ens hem tornat a trobar a l’Anna i hem anat a sopar tots plegats tot veient un concert de musica de Laoss, un tipus rock, pop. Ens hem tornat a acomiadar d’ella ja que demà marxar al matí cap a Vientiane, la capi, on es trobarà amb la seva mare. L’endemà hem perdut tot el dia al consulat de Tailàndia. La Tere es queda una nit més perquè vol fer un trekking i la Gemma se’n va amb el bus de nit a Vientiane. La Gemma ha tingut molta sort ja que a les 8 del vespre ja no hi ha tuk-tuk per portar-te a l’estació de busos i sort que hi havia una noia belga que treballa en una ONG que tenia cotxe i l’ha portada.

TAT LO

2009-06-29T06:46:00.001+02:00

Del 24 al 26 de juny (Felicitats a tots els Joans i Joanes)

Hem anat d’hora a l’estació de busos i allà hem conegut l’Anna, una noia d’anglaterra. Hem anat juntes al mateix allotjament, el bus feia riure, impossible veure’n un d’aquest a Europa!!! No sabem ni com s’aguanta!!! Hem arribat al lloc, molt bonic, també de bungalows fets de canya de bambú. Hem conegut el Tom un noi holandès súper aficionat al Barça, n’és fins i tot soci!!! Hem anat tots quatre a banyar-nos al riu, hi ha unes 3 cascades i et pots banyar, allà la Gemma ha hagut de dir adeu a les seves ulleres de sol, li han caigut i han anat riu avall. Ens hem banyat amb els nens del poble, ha estat molt divertit. Al vespre hem anat a sopar a un lloc on es diu Mam´papa, una dona genial, amb un sentit de l’humor esspectacular, l’endemà hem anat a esmorzar allà per provar el seu gegant pancake!!!! Genial, ens hem acomiadat de l’Anna i el Tom, ells marxen avui. Nosaltres avui hem llogt un guia local hi hem anat a veure una sèrie de poblats, cascades i caminar uns 13 kms. La resta del dia relax.

PAKSE

2009-06-29T06:45:00.002+02:00

23 de juny (nit de Sant Joan)

Evidentment aquí no es celebra la nit de Sant Joan, però ben bé que hi hem pensat.

Venir aquí ha estat ben bé un lloc de passada per poder anar demà a Tat Lo, zona muntanyosa de Laos.

DON DET (LAOS)

2009-06-29T06:45:00.001+02:00

Del 17 al 22 de juny

Avui ens hem separat amb la Tere, ella marxa a Ratanakiri a fer trekkings i la Gemma de relax a Don Det (Laos), i ben bé que m’he relaxat. Hem arribat amb la Lucy una noia francesa que viu a Barcelona a la frontera de Cambodja i Laos i allà et volen cobrar per tot, simplement per posar un segell al passaport un dòlar i clar això és perquè ells se’n volen anar de festa o gastar-s’ho en d’altres coses... i hem dit que no, finalment no hem pagat. Hem caminat una miqueta i hem arribat a Laos, allà volien 2 dòlars i res de res, finalment hem pagat 1. Hem arribat finalment a l’illa, només hi ha llum de 6 a 10 del vespre, llavors s’ha d’anar amb espelmes o un lot. Allà he conegut a una parella de noruegs, un rus i un alemany. Hem anat a sopar i a dormir d’hora, ja que tot tanquen a les 10.30. L’endemà ens hem passat tot el dia tirats a l’hamaca veient el riu i la posta de sol. Així dos dies més.
El meu quart dia ja ha arribat la Tere i ha marxat la Lucy i en realitat no hem fet massa cosa, al vespre m’he quedat jugant a cartes amb els companys de bungalow (cadascu té el seu propi) i al dia següent la Tere ha llogat bici i nosaltres no hem fet res de res.
Demà marxem cap a Pakse!

RATANAKIRI

2009-06-29T06:44:00.001+02:00

17 a 20 de juny de 2009

El bus cap a Ban Lung (Ratanakiri) surt a ultima hora del mai, aixi que la Tere aprofita abans per comprar una nova camara de fotos (be, de segona ma) i un nou mp3 (carregat de musica khmer, cambodjana) ;-(

El paisatge i el trajecte, per una carretera sense alquitranar, es similar al de Moundalkiri. Per alguna cosa son 2 provincies que estan a "tocar-tocar" , aquesta mes al nord.
Arribem a Ban Lung i seguint les recomanacions de l'hostal de Kratie, vaig a un nou hostal. Tambe similar al de Moundalkiri... Tot fet de fusta, troncs i amb vistes a una petita vall al mig del poble.
El dia seguent vaig al principal punt d'interes de la regio, un llac dins un crater volcanic. En arribar-hi, entenc perque es tan popular. A la tarda, es comenca a omplir de locals que van a fer unes bracades, aixo si, tots vestidets. El curios es que en sortir de l'aigua es posen la jaqueta. I pensareu: que te d'estrany, aixo? doncs, que se la posen sobre de la roba mullada, tal com surten de l'aigua. Val a dir que la temperatura es super agradable...
El segon dia vaig amb un "motero" a visitar uns poblets de la zona, una cascada i un temple.
Al tercer dia toca acomiadar-se de Cambodja... Pero Laos em dona la benvinguda... i pel que ens han dit, Laos es "la-hostia"...

KRATIE

2009-06-29T06:43:00.002+02:00

16 de juny

Hem vingut aquí per veure els dofins d’aigua dolça, i sí, existeixen però no hi ha cap foto ja que ha plogut una bestiesa i per precaució de mullar la càmara no hi ha cap foto. L’últim cop de tempesta la Tere es va quedar sense càmara i sense mp3 (recordeu Sihanoukvillle???).

MONDALKIRI

2009-06-29T06:43:00.001+02:00

Del 13 al 15 de juny

Per arribar aquí és una “odissea”. Primer hem agafat el bus on ens ha deixat a Snuol (sembla smigol del Sr. Dels Anells). Allà has d’intentar negociar un taxi, un pick-up, un bus... De bus ja no n’hi havia cap, de pick-up (van recollint gent) tampoc, doncs apa un taxi, bé això de dir-se taxi amb el què hem anat tampoc s’hi val. Era una merda (perdó!) de cotxe que ens ha valgut 40 dòlars i cada 15-20 minuts s’anava parant perquè s’escalfava el motor, en una carretera plena de forats i sense asfaltar. Finalment després de 3 hores aproximadament hem arribat!!! Ha valgut la pena l’esforç ja que el lloc és molt bonic, relax i d’extrangers molt pocs.

L’endemà hem contractat una excursió amb elefant, mare meva! Ho arribem saber i res de res, 5 hores a dalt d’un elefant!!! Quin mal de tot i més!

L’endemà la Tere ha contractat a un motorista per anar a veure un parell de cascades i fer un trekking.

La Gemma s’ha quedat a l’hotel fent res i jugant al billar amb un noi alemany, en Toby.

Ens hem acomiadat de tothom i hem marxat amb una furgoneta on normalment hi caben 14 persones... doncs nosaltres èrem 25!!! Espectacular, és per veure. Volíem fer alguna foto però no quedava massa sèrio... jejejeje.

KAMPONG CHAM

2009-06-29T06:34:00.002+02:00

12 de juny

Avui hem arribat d’horeta a la ciutat. Hem arribat a l’hotel i allà mateix la Gemma s’ha fomut de lloros contra el terra, pobre genoll, aquí les escales són desiguals i clar no controles i cap a terra!!! En fi, corrents la Tere a buscar gel i una pomada per calmar el cop. A la tarda la Tere ha llogat una bici per anar a veure el poble o ciutat. Al vespre hem quedat amb la Solyndem i l’Elena per anar a sopar i prendre alguna cosa.
L’endemà la Tere i l’Elena han anat amb bici i al migdia ja ens hem acomiadat perquè marxem cap a Mondalkiri.

SIAM REAP I ANGKOR WAT

2009-06-29T06:33:00.000+02:00

Del 8 a l’11 de juny

Hem arribat al migdia al súper hotel, amb piscina, transfer a la ciutat per només 18 dòlars l´habitació i esmorzar, espectacular!!!

Avui només hem anat a sopar, poca cosa, ells ja havien sortir la nit abans i la veritat és que estaven una mica cansats i nosaltres també del viatge.

Al dia següent nosaltres dues hem llogat un tuk-tuk per anar a veure 3 temples, Ta phrom, Bayon i Angkor Wat. ESPECTACULAR!! S’ha de veure per poder-ho explicar bé. El primer és el que van rodar la pel·lícula Tomb Raider, els arbres creixen enmig del temple, el segon està ple de cares i el tercer el més important i famós.

Quan hem tornat hem quedat amb els germans per anar a sopar i de festa, no és que n’hi hagi molta pero suficient per poder ballar i beure una mica.

Hem acabat sobre les 4 de la matinada, la Tere ha marxat abans perquè es volia llevar a veure la sortida del sol a Angkor Wat. Durant el dia ella ha visitat més temples i nosaltres hem fet el gos. Al vespre hem anat a sopar i a dormir d’hora!!

L’endemà hem anat a visitar més temples, el de les dones i els altres ja no recordem els noms. Bé al final n’acabes una mica tip de tants!!!

Hem anat al mercat de nit però no hem comprat pas res. Al vespre hem tornat a sortir però no fins tan tard, l’endemà nosaltres agafem el bus molt d’hora i ells l’avió cap a Laos. Al vespre ja ens hem acomiadat ara sí que ja no ens tornarem a veure fins a Barcelona o Londres. Els trobarem a faltar ja que en definitiva hem passat uns 12-14 dies junts.

BATTAMBANG

2009-06-29T06:32:00.000+02:00

6 i 7 de juny

Hem arribat a la tarda i allà hem quedat amb l’Elena, una noia que treballa a Metges sense Fronteres a Kampog Chang en un projecte d’un hospital, havien treballat en un projecte al Congo amb la Tere. També ha vingut una noia cambodjana Solyndem que treballen juntes. Hem anat a sopar i hem anat a una discoteca de la ciutat i a que no sabeu quina cançó han posat???? La Macarena!! Sí sí, no us creureu però sí. L’endemà hem anat a veure un parell de temples, un més antic que Angkor Wat, la veritat és que estava bastant en ruïnes però bé, tot el dia amb tuk-tuk per aquests camins et destrossa el cos jajaja. Al vespre hem anat a sopar en un lloc on hi havia uns sofàs que gairebé ens hi quedem adormides. Després hem anat a un local de la gent de Cambodja i hem après a ballar. Es balla en cercle i seguint una coreografia i movent molt les mans. L’endemà ens hem acomiadat, ens tornarem a veure a on treballent i anem cap a Siam Reap, ens tornem a trobar amb la Carolyn i l’Steve!!

KOH KONG

2009-06-29T06:30:00.000+02:00

4 i 5 de juny

Després de no dormir res unes 3 horetes hem agafat el bus cap a Koh Kong a l’oest de Cambodja. Durant el dia no hem fet pràcticament res, descansa i voltar pel poble. Al dia següent la Tere ha anat a fer un trekking per veure cascades i el paisatge i la Gemma s’ha quedat pel poble.

SIHANOUKVILLE (hem tornat a neixer)

2009-06-26T07:10:00.003+02:00

Del 2 al 5 de juny
Hem arribat a la tarda-vespre a Sihanoukville hem localitzat l'hotel on voliem estar i hem anat a una agencia de viatges que ens facin el visat per Laos ja que es l'unica frontera per terra que no fan el visat al moment...
El dia seguent no hem fet absolutament res, fer el gos tot el dia i esperant que arribessin la Carolyn i l'Steve. Un cop han arribat hem organitzar una sortida en barca pel dia seguent a Bamboo Island i fer snorkelling i passar el dia alla. Al vespre no hem sortit... massa cansades jejejeje.
Ens hem llevat i ens hem dirigit a l'agencia, primer ens han dit que canviavem d'illa ja que la Bamboo hi havia massa onades, pero quan hem arribat a la platja ens han dit que cap problema que anavem al primer desti... en fi, el problema ha estat quan les onades han comecat a pujar 7 i 8 metres, una tempesta al mig del mar, al principi hi havia sol pero despres res de res, semblava una pel.licula de por... li hem dit a l'home que portava la barqueta, que per cert anava de canto que si us plau tornes, que no ens importava res mes que la nostra vida... fins que hem arribat a una altra illa no la Bamboo, no hem girat cua, llavors hem hagut de remolcar una altra barqueta que se li ha espatllat el motor al mig de la tempesta, plena de gent de Cambodja (el seu primer viatge en barca) tots vomitant i tirats per la superficie, a la deriba, doncs els hem remolcat amb una simple corda... finalment quan hem arribat a la platja despres de 3 hores maleides, gairebe fem un peto al terra.
Realment es un dels moment on mes por hem passat... estavem tots 4 en estat de shock... a la tarda hem anat a dinar-sopar i avui si!!! Hem sortit de festaaaaaaaa!!! per celebrar el nostre nou aniversari, 3 de juny. Hem anat a un bar i despres a un parell a la platja on hi havia fiestuki fins altes hores de la nit... o sigui aixo vol dir que dema marxem a les 8 mati, una altra nit sense dormir...

PHNOM PEHN (CAMBODJA)

2009-06-26T06:41:00.007+02:00

30 de maig al 2 de juny

Hem arribat tots vuit a la capital de Cambodja, Phnom Penh, hem agafat una guest-house (allotjament) que es bastant horrible pero clar per quatre duros no t'esperis cap cosa. Hem anat a sopar i per fi!!!! La Gemma ha pogut menjar un altre formatge que no sigui el de la Vaca que Rie, si si, no us penseu que aqui hi ha formatge, nomes tenen aquest i "tranchetes", una pizza quatre formatges!!!! mmmm. Hem sortit de festa tots plegats i hem agafat un tuk-tuk, es un metode de transport tipic de Cambodja, Laos i Tailandia (igual d'algun altre pais, pero no ho sabem). I de festa!!! Pero creiem que hem anat a para a un bar gay perque n'hem conegut alguns... en fi no passa res, la questio era ballar i passar-s'ho be.

Al dia seguent ens hem llevats morts de calor i amb un pel de mal de cap... cadascu ha anat a la seva, la Tere ha anat amb la Fredericque a veure la pagoda, museu nacional, etc. La Gemma amb la Bianca han anat tambe al museu nacional i a la pagoda pero aqui com que no anavem vestides descentment no han pogut entrar... total que han decidit anar-se a fer un massatge, molt tipic en aquestes terres, pero la curiositat es que les persones que fan aquests massatges son persones cegues.

Al vespre hem quedat tots vuit i hem anat a sopar i prendre alguna cosa i s'ha acabat... massa festa un dia, no pots amb el dia seguent. Avui ja ens hem acomiadat de la Nana i el Philip, marxen molt d'hora al mati cap a Siam Reap.

Al mati seguent hem anat al museu s-21, us passem un enllac per si voleu saber que hi passava en aquest edifici. i voliem anar als Killing Fields pero no hem tingut pas temps perque al migdia marxem cap a Sihanoukville, la costa de Cambodja. Alla ens trobarem a la Carolyn i l'Steve ja que ells venen al dia seguent.

DELTA DEL MEKONG

2009-06-26T06:30:00.002+02:00

28 al 30 de maig
Despres de dormir unes 3 horetes... cap al bus, marxem cap a Cambodja passant primer 3 dies entre bus, vaixell, barquetes i demes pel delta del Mekong. Hem visitat mercats flotants, hem dormit en unes cabanes o bungalows al Mekong, la veritat que es bonic pero ens esperavem una mica mes... Tambe hem vist com fabriquen els noodles, una fabrica (be.. tot manual) on fan dolcos, etc. Al final es fa una mica pesadet tanta barca, barqueta i bus... pero ha estat be perque hem fet pinya amb una parella d'alemanys, Philip i la Nana, dos germans anglesos la Carolyn i l'Steve, la francesa Frederique, l'australiana Bianca, amb tots aquests seguim el tour de 3 dies fins a Phonm Penh.

SAI GON O HO CHI MIHN CITY

2009-06-26T06:15:00.002+02:00

Del 26 al 28 de maig

Despres d'unes quantes hores de bus hem arribat a la caotica ciutat de Sai Gon, diem caotica perque es pitjor que Hanoi en questio de motos, busos, cotxes, bicis i vianants. Hem fet una petita volteta per la ciutat i hem decidit anar a veure els putxinelis, tipics d'un pais comunista i com que a Hanoi no ens va donar temps ho fem aqui, pero quina mala sort, han suspes la sessio i fins dema res de res. Pero la Tere no hi pot anar ja que ha contractat un tour de tot el dia i la sessio comenca abans que ella torni. La Gemma no s'ho perdra. Al dia seguent la Tere ha anat a veure una pagoda i els tunels de Cu Chi i la Gemma ha anat a la Opera (per fora!!), la Catedral, Correus, be, una petita volta per la ciutat gegant de Ho Chi Mihn. A la tarda als putxinelis, realment no ha estat res de l'altre mon pero una mica curios si. Al vestre!!! Quina gran nit!! a 3/4 de 2 matinada Barca - Manchester!!! La Tere ha anat a dormir (no li agrada el futbol) i la Gemma ha anat a un bar Pacharan amb uns catalans de Manlleu (Jacint i la Laura) i alla hem conegut uns quants catalans mes, quina nit mes fantastica!!! Visca EL BARCA!!!! (aqui no hi ha c trencada), a dormir a les 4 matinada amb un somriure a la cara!!!

Da Lat

2009-06-05T14:21:00.002+02:00

del 23 al 26 de maig

Aquí sí que si esta bé!! No fa calor, al contrari inclús una mica de fresca... després de tants dies de suar, s'agraeix una mica la fresca. A part que cada dia plou, ja estem a l'estació de pluges, la ciutat no és que valgui molt, pero millor que Nha Trang. Al matí hem anat a les Tiger Falls, fent una caminada muntanya amunt i avall i despres un pic de 2000 mts d'un total de 14 kms... no esta malament. Casades com burres, hem arribat a l'hotel i no hem fet massa cosa més. L'endema Pagoda, fabrica de seda, flors, Happy Buddha i la Crazy House. Al matí ben d'hora ja hem agafat el bus cap a Saigon!! Ens espera una altra gran ciutat i només queden 2 dies per la gran final del Barcelona... uffff

Nha Trang

2009-06-05T14:21:00.001+02:00

Del 21 al 22 de maig

Hem arribat a la ciutat, a diferencia de Hoi An aquesta no val un pet. Hem contractar un tour tots quatre per anar a sumergir-nos amb bombones dins el mar, se'n diu discover Scuba, dues sumergides de com a maxim 6 metres de profunditat, realment ha estat molt xulo, aquí et pots treure el títol o llicencia de submarinisme per quatre duros pero tampoc és el que ens interessa, a part d'aixo res de res. Avui ens hem acomiadat de la Lorne i el Koen ja que ells se'n van cap a Saigon i nosaltres anem a Dalat.

HOI AN

2009-06-05T14:20:00.000+02:00

Del 18 al 20 de maig

Gran ciutat, sí senyor, patrimoni de la Unesco. Et pots fer sabates i roba a mida i clar no hem deixat escapar l'ocasió per fer-nos una camisa a mida. Al migdia hem quedat amb la Lorne i el Koen (parella belga) i hem anat a llogar un conductor per dema anar a Myson, unes runes molt antigues. Hem visitat la ciutat i realment és encantadora, plena de botigues i molt neta. L'endema hem anat a visitar les runes, ens hem llevat a les 5 matí, és pel tema de la calor, en fa massa durant el dia i és millor aprofitar durant la matinada o al vespre. Al tornar a Hoi An hem anat a dinar al Cafe des Amis, espectacular un cuiner conegut a Franca i d'altres llocs, et fa un menú sorpresa i és espectacular. Al dia següent a la nit hem agafat el bus nocturn cap a Nha Trang, i alla quedarem un altre cop amb aquesta parella.

HUE

2009-05-19T15:08:00.002+02:00

16 al 17 de maig

Després de passar una mala nit olorant a peus i el wàter hem arribat Hue, ciutat imperial al centre de Vietnam.
Hem contractat un tour on podrem veure tombes imperials, pagodes, ciutadella i les restes de la ciutat prohibida i passeig pel Perfume River.
Hem voltat per la ciutat i anat a dormir d'hora... a recuperar-se que demà ens espera un bon dia de calor.
Hem visitat 3 tombes imperials, hem vist com es fabrica l'incens, la ciutadella que envolta el recinte imperial que envolta la ciutat prohibida (el que en queda després de la guerra amb els americans). I finalment el passeig amb barqueta pel riu.
Hem anat sopar amb una parella de belgues, segurament coincidirem més perquè ells fan el mateix recorregut que nosaltres.

HALONG BAY

2009-05-19T14:59:00.002+02:00

13 al 15 de maig

Sortim del tren després d'una nit una mica agitada, el tren no s'ha parat de moure d'un costat a l'altre i ha estat una mica difícil dormir.
Hem anat a esmorzar i hem anat a l'agència on ens han recollit per anar a Halong Bay, una de les meravelles del món i patrimoni de la UNESCO. Després de 2 hores de bus hem pujat al vaixell tot com una mica antic amb un personal molt diferent del de Sapa, molt antipàtics i mal educats. Després de dinar al vaixell i gaudir de la vista espectacular hem visitat unes coves. Hem visitat la ciutat flotant dels pescadors de la zona i la Tere ha anat amb barqueta a un cova on a dins hi havia un llac. Hem arribat a l'illa de Cat Ba on hi hem passat la nit. Al matí trekking!!! La Gemma no hi ha anat, feia massa calor i no en tenia ganes. L'excursió consistia en pujar una muntanya i gaudir de les vistes. A la tarda abans de marxar hem anat a la platgeta, quina calor!!!! Tornem cap al vaixell i després de solucionar uns problemes tècnics, hem sortir i hem parar al "pàrquing" dels vaixells turístics on tots hem passat la nit a dins. No estava malament el "camerot", perquè sí que era minúscul.
Al matí ben d'hora... kayaking i després esmorzar i cap al port de Halong a dinar. Hem arribat a la tarda a Ha Noi i a les 7 hem tornar a marxar cap a Hue amb el bus nocturn. Un bus que té lliteres!!!

BAC HA I SAPA

2009-05-19T14:25:00.002+02:00

10 al 12 de Maig

Hem arribat a Lao Cai a les 6 del matí i ens hem fet un esmorzar de tres hores, no per la quantitat sinó perquè havíem d'esperar que ens vinguessin a recollir per anar al mercat. Després de 2 hores de camí hem arribat al multicolor mercat. Allà hi ha la minoria ètnica de les dones Flower H'mong, que van vestides de colors (mireu les fotos). S'hi pot comprar de tot: des de búfals d'aigua fins a cavalls, tallar-te el cabell, txili, bolsos, etc. Hem estat comprant, voltant durant 2 hores, hem dinat i hem anat a visitar uns poblats (tot una mica preparat) d'aquesta ètnia.
Per cert frase típica d'aquest lloc (després serà en d'altres lloc): Buy something for me (compra'm alguna cosa).
Hem marxat cap a Sapa passant per la frontera xinesa sense entrar-hi clar!!! Hem començat a veure moltes terrasses d'arròs. Demà quan fem el trekking de 10 km ens en farem un tip!!
Hem arribat al poble i la minoria ètnica majoritària és la de Black H'mong. Hem voltat pel mercat i una mica pel poble i a dormir d'hora que demà hem de matinar.
Ens hem llevat, esmorzat i hem marxat des del poble mateix a fer la caminada, la Gemma respira perquè tot es baixada.
Un cop hem arribat a lloc de dinar, gaudint prèviament d'unes vistes impressionants i de la companyia d'unes dones i nenes H'mong, ens han envaït demanant-nos que compréssim de tot i més ja que ens havien acompanyat durant tota la caminada, que si això que si allò... en fi alguna coseta ha caigut.
Hem arribat al destí d'avui, dormir en una casa d'uns locals (Homestay) i allà hem conegut a una parella de Suïssa (Martin i Marina) i d'una altra parella francesa (Abdel i Benedicte). Hem fet un sopar comunitari tal i com es porta a Vietnam i hem begut Happy Water (vi d'arròs).
L'endemà ha plogut molt i hem hagut de canviar el recorregut que havíem de fer, avui no era tanta baixada.... Hem anat a veure unes cascades, passant per camps d'arròs i un poble, uns 5 kms.
Hem dinat i hem anat a cap a Sapa, a les 5 hem marxat per agafar el tren direcció Ha Noi.

HA NOI

2009-05-19T14:10:00.002+02:00

7 al 9 de maig

Hem arribat a un nou país... A la gran ciutat de Ha Noi, caòtica per les motos, bicis, vianants, cotxes... no hi ha normes de circulació... I tots es fan sentir, especialment les motos i els cotxes amb les bocines.
Avui hem quedat amb la Sally per dinar, la noia anglesa que vam conèixer a Austràlia i vam retrobar a Nova Zelanda.
Hem pogut comprovar que el menjar està boníiiiiiissim. Hem fet una volta per l'Old Quarter, on hi ha totes les botigues de qualsevol tipus d'objectes, des de maletes, a souvenirs, a seients de motos, altars budistes, etc.
Al vespre hem anat a dormir d'hora ja que no hem dormir massa a l'aeroport de Kuala Lumpur, entre el soroll i les fumigacions...
Ens hem llevat amb una pluja espectacular, sembla Venècia enlloc de Ha Noi. Hem visitat 1001 agències de viatges, aquí no tenen copyright i es copien el nom una de l'altra. L'objectiu de la visita era contractar un viatge a Sapa (zona muntanyosa tocant al Sud de la Xina) i la badia de Halong. Finalment marxem dissabte amb tren nocturn per tal de poder veure el mercat de Bac Ha.
A la tarda hem anat a visitar el Mausoleu de Ho Chi Minh però només l'obren 3 hores al dia. Avui hem sortit de festa amb la Sally i la Simone (companya de pis), hem anat a sopar i després a un lloc on el primer divendres de cada mes hi ha beguda gratis per les noies fins les 9pm. Hem mogut una mica l'esquelet que de tan en tan va molt bé.
Ens hem llevat d'hora per anar a veure un mort, Ho Chi Minh, l'hem vist en 5 segons i deu n'hi dó la parafernàlia que monten per veure'l.
Hem fet una visita obligada al temple de la Literatura i tornar a visitar l'Old Quartier (barri antic). Avui hem agafat el tren nocturn (lliteres) cap a Lao Cai on després agafarem el bus cap al mercat.

BALI

2009-05-19T13:43:00.003+02:00

3 al 6 de maig

Hem arribat a Ubud, la ciutat al centre de l'illa de Bali. Al vespre hem anat a veure el Kecak, dansa típica balinesa. Per tot arreu hi ha temples hindús i algun altre budista, està ple d'ofrenes pel carrer. Hem conegut a l'alberg a la Silvia, una italiana que treballa a Bangkok.
Al següent dia, la Tere i la Silvia han anat al volcà Batur, a fer un trekking de 5 hores!!! També han vist les terrasses d'arròs.
Mentrestant la Gemma i la Claudia han anat de compres, però també han visitat les terrasses, tallers on fan joieria (plata) entre d'altres.
L'endemà hem llogat el mateix xófer que ahir la Tere i la Silvia per fer un tour per veure una mica de l'interior de Bali. Hem visitat uns llacs, terrasses d'arròs, meravelloses, i dos temples immensos.
Hem arribar a Seminyak, una de les ciutats més turístiques de Bali a part de Kuta (nova Austràlia, tots els aussies van allà).
L'endemà hem anat a la platja i a la tarda ens hem acomiadat de la Claudia, ella encara s'estarà una setmana més.
Agafem el vol cap a Vietnam, passant una nit a Kuala Lumpur, no us penseu que és un hotel, ens agrada dormir als aeroports.

LOMBOK - INDONÈSIA

2009-05-19T13:38:00.002+02:00

30 d'abril al 2 de maig

A l'avió hem conegut la Claudia, una noia veneçolana que havia de viatjar amb la seva mare a Bali i finalment la mare no ha pogut, doncs s'ha apuntat amb nosaltres els 6 dies que estarem en aquest país.
Hem arribat a Lombok després de mil hores d'avió, passant per Auckland, Brisbane i Bali. I clar, amb l'estrés que portem... que millor que anar en un hotel de 4 estrelles on pel mateix preu et fan una hora de massatge, esmorzar (de buffet, era el nostre objectiu), etc, etc, etc. Unes vacances dintre de les nostres vacances. No ens maleïu...
Lombok? poca cosa hem vist, ja que dos dels tres dies hem estat al Resort. La Gemma ha començat a aprendre a regatejar, la Tere ja en té experiència... Després del gran hotel hem anat a Sengigi, la ciutat turística de Lombok, hem sortit de festa i ens ho hem passat molt bé.

RESTA DE NOVA ZELANDA

2009-05-19T13:32:00.002+02:00

25 al 29 d'abril
Com podreu veure... tenim el blog una mica abandonat, no les fotos... però avui intentarem resumir el que ens queda de Nova Zelanda i si ens queda temps farem també la resta.
Vem arribar a Coromandel molt tard, l'endemà alguna excursió i ja vem anar cap a la península de Bay of Island, aquí vem poder veure com s'ajunten el mar de Tasmània i l'oceà Pacífic, al cap Reinga. També vem anar a veure els dofins... ohhhh meravellós. I... quina pena, tornem un altre cop als orígens... a Auckland per acomiadar-nos-en. L'endemà marxàvem cap a Indonèsia, canviem d'hemisferi i de continent!!!!!! (a dormir a l'aeroport)

DE PICTON A COROMANDEL... VIA FERRY I TOTA L’ILLA NORD

2009-04-24T12:49:00.002+02:00

23 d’abril de 2009, SANT JORDI!!!

Aquí no cel·lebren Sant Jordi... de totes maneres tampoc tindríem cap ocasió de parar-nos enlloc, tenim moltes hores de viatge, primer les 3,15 hores de ferry... i després hem creuat tota l’illa nord!!! Mare meva!! Ens hem passat unes 9 hores al cotxe!! Per fer 750 kms, aquí les carreteres són bones, però no són rectes precisament.

Hem arribat a Coromandel ben esgotades ja que ens hem llevat a Picton a les 6 matí i hem arribat gairebé a les 22 hores!!!!!

KAIKOURA I MARXANT CAP A PICTON

2009-04-24T12:43:00.004+02:00

21 i 22 d’abril de 2009

Ens hem llevat no molt d’hora ja que l’hora que tenim el tour és a les 10 matí i a veure balenes falta gent... bé doncs no pel clima, fa sol, sinó perquè les balenes no estan a la zona on es fa el tour... no hem pogut fer-lo, hem esperat un parell d’hores per si es decidien a venir però res, hem reservat per demà a veure si tenim sort i les podem veure. El que sí que hem vist és una colònia de foques.
Síííííí!!! Avui sí que surten els vaixells, en principi podrem veure alguna balena i amb sort dofins i d’altres animalons... fantàstic dia rodó... sembla desesperant... no apareixen les balenes, només “albatros” nom en anglès... i finalment una grandiosa balena a la nostra vora, bé ha estat una estona a la superfície i després ja anat cap a dins del mar.
Un cop hem acabat el tour, ens hem dirigit a Picton, poble on agafarem el ferry de tornada a l’illa nord. Bye bye south island!!!

CHRISTCHURCH

2009-04-24T12:39:00.001+02:00

19 i 20 d’abril de 2009

Després de despertar-nos tard (ressaca???) hi hagut dia lliure un altre cop, per una banda la Tere ha marxat cap al botànic i el mercat de l’Art Center, vora el riu Avon i voltar totes les botigues d’esport, el David i la Gemma han anat al mercat, a la Galeria d’art i a voltar una mica per la ciutat. A la tarda a buscar feina pel David, ell es queda aquí una setmana i després ja se’n va a Sud-Amèrica...després de 21 dies el trobarem a faltar.

Al vespre... la primera intenció era sortir... però la segona ha estat quedar-nos a l’alberg mirant la tele i llegint.

Ens hem llevat ja hem empaquetat tot al cotxe, bé tot no, ens deixem el David a Christchurch. Ens hem acomiadat d’ell i cap a Kaikoura falta gent!! I a veure les balenes!!!!

DE TEKAPO A CHRISTCHURCH

2009-04-24T12:29:00.002+02:00

18 d’abril de 2009

Marxem gairebé passades les 12 cap a Christchurch, la ciutat més gran de l’illa Sud. Hem arribat tard i hem dinat-sopat, darrerament estem fent uns extranys tipus de menjar, no acabem de definir si és berenar-sopar, dinar-sopar o dinar-berenar... avui sortim de festa!! És dissabte!! Hem començat la festa a l’alberg... després hem anat al súper pub irlandès on fan també el 2x1...i hi havia un concert en directe, la veritat que feien versions molt ben fetes, després hem anat de pub en pub, sempre irlandès... al final hem acabat la festa a les 4 quarts de 5, no està malament per ser NZ.

LAKE TEKAPO

2009-04-24T12:25:00.004+02:00

17 d’abril de 2009

Ens llevem d’hora una altra vegada... no plou, quan ja comencem estar a punt... patam!!! Pluja un altre cop...sembla que no podrem pas anar-hi, així doncs decidim marxar a Lake Tekapo i a veure si el temps millora... mira que a part de Franz Josef el temps més o menys ha estat bé... en diuen l’illa del núvol blanc...
Decidim finalment només estar una nit aquí i així demà dissabte podem sortir de festa per Christchurch.
La Tere i el David se’n van a pujar una muntanya i la Gemma es queda per la zona del llac i l’ermita i el poble.

MOUNT COOK

2009-04-24T12:17:00.002+02:00

16 d’abril de 2009

Ens llevem d’hora per tal de poder fer una excursió per la vora del Mount Cook que dura unes 3-4 hores... doncs NO!!! La pluja un altre cop... fa ràbia perquè ens estem sense fer res a l’alberg... esperant i avorrits... jugant, llegint, internet... però tancats... sembla que s’aclareix... ufff aprofitem i anem a caminar a uns llacs que en diuen blaus però més aviat són verds, també part de la glacera Tasman i finalment podem veure el MOUNT COOK, està escrit amb majúscules perquè cada vegada que veiem un pic gran amb broma la Gemma deia que era el Mt. Cook... jejeej i finalment ha costat però el tenim davant nostre!!! Al vespre sessió de jocs i lectura i a dormir que demà farem l’excursió de 3-4 hores...

DUNEDIN TO MOUNT COOK VIA PENÍNSULA D'OTAGO i MOERAKI ROCKS

2009-04-24T12:12:00.003+02:00

15 d’abril de 2009

Hem marxat a les 10 de l’alberg direcció la península d’Otago... quines coses tenen aquests neozelandesos que et fan pagar per tot, per pujar una montanya on hi ha un far, per entrar en un castell i clar decidim passar de tot... i no hi anem, hem fet la volta turística amb el cotxe i res més. Pel camí hem parat a Moeraki Rocks, també feien pagar, només 2 dòlars, però clar ens hem colat... aquestes roques són impressionants, enmig de la platja com si algú les hi hagués col•locades... hem arribat a Mount Cook, sembla que pinten bastos amb el temps, pluja, pluja i només plujaaaaaaaaa quin pal, amb la pluja no es pot fer res.

DUNEDIN

2009-04-24T12:05:00.002+02:00

14 d’abril de 2009

I l’alberg no ens ha descepcionat, una mica petit però tot molt net, les habitacions la cuina... Avui ha estat dia lliure per tothom, la Tere ha anat als jardins botànics, el David a la universitat i la Gemma de compres. A la nit... de festa!! Bé massa festa diguéssim que no n’hi ha i menys un dia entre setmana, tot i aixi hem trobat un 2x1 de cerveses i un pub on el dj era veneçolà... en fi una nit profitosa... feia molts dies que no sortíem ni que fos a prendre quelcom.

THE SOUTHERN SCENIC ROAD - TE ANAU TO DUNEDIN

2009-04-24T11:46:00.003+02:00

13 d’abril de 2009

Hem sortit d’hora de Te Anau per agafar la carretera escènica, aquesta carretera va de costa a costa, bé d’Oest a Est passant per tot el sud de Nova Zelanda, la veritat és bonica, però tampoc és espectacular com la nostra costa brava... hem vist cascades, far, platges solitàries... en fi una mica de tot, al final se’ns ha fet una mica pesat el recorregut arribant a Dunedin, allà hem localitzat un allotjament que té pinta d’estar molt bé.

MILFORD SOUND

2009-04-16T02:03:00.003+02:00

12 d’abril de 2009

Avui ens hem llevat hem agafat el cotxe direcció a Milford Sound, un dels molts fiords que tenen a NZ. El dia no pinta massa bé, però tot i així intenta sortir el sol... el nostre estimat sol... hem anat fent la ruta, ja que és una ruta molt turística i ja està preparat per això i vas fent parades que t’indiquen. Hem pujat al vaixell i el tour pels fiords... impressiona, imaginem que un dia amb sol ha de ser encara més espectacular tot i que sense sol també ho és. Les cascades, els fiords, el mar... en fi, s’ha de veure perquè amb les fotos es veu però no del tot.

DE QUEENSTOWN A TE ANAU I DOUBTFUL SOUND

2009-04-16T01:26:00.004+02:00

11 d’abril de 2009

Ens hem llevat a les 5 matí (preciosa primera sortida del sol que veiem a NZ) per tal d’arribar a Te Anau a les 8.30, ja que la Tere marxava a veure el Doubtful Sound, un dels fiords coneguts a NZ. Hem arribat a l’alberg i mentre la Tere ha marxat, la Gemma i el David han fet el gos tot el dia, dormint, mirant la TV, internet, menjar i comprar.

Comença el “tour” amb pluja! Quin rotllo! El viatge per arribar al Doubtful és una mica llarg: 2 busos i 2 vaixells. El primer bus ens condueix de Te Anau fins a Manapouri, on agafem un petit vaixell que ens porta pel Llac Manapouri. Continua plovent! El capità del vaixell ens anuncia que hi ha mooooltes probabilitats de que al Fiord també hi plogui. Però per consolar-nos ens diu que els paisatges seran increibles, ple de cascades per tot arreu... Ja, i una M----!

En fi... després un altre bus que ens condueix per uns boscos alpins impressionants amb falgueres per tot arreu... sorprèn veure falgueres fora dels “rainforests” australians. A Nova Zelanda, n’hem trobat per tot arreu, fins i tot en llocs on no m’hagués imaginat mai: Abel Tasman, Franz Josef i aquí... i continua plovent...

Per fi arribem a l’inici del Fiord i allí agafem el darrer vaixell. Es veu una mica de llum al final del tunel, o el que és el mateix, uns raigs de sol al fons del Fiord...

El recorregut és preciós. I el capità del primer vaixell tenia raó: cascades per tot arreu, núvols que donen un toc de misticitat, raigs de sol que s’amagen al darrera d’aquests núvols i arcs de Sant Martí... mooolts... no n’havia vist mai tants...

Arribem al mar i després de veure uns quants lleons marins girem cua i tornem on el bus ens havia deixat. Abans però, el capità atura el motor del vaixell i demana uns minuts de silenci... els gaudim atònits davant un paisatge espectacular...

Agafem el bus de tornada i abans de pujar a l’altre vaixell ens fan una visita en una central hidroelèctrica subterrània.

QUEENSTOWN

2009-04-15T11:18:00.002+02:00

10 d’abril de 2009

BUNGY JUMPING!!!!!!! Dia d’adrenalina total!!! La Gemma i el David han pagat 240 NZD per llençar-se al buit!!! 134 mts d’alçada fent Bungy (tipus de ponting). La nit no l’han passada massa bé, amb nervis i tot plegat. Un cop han fet el check-in han pujat al bus i vinga més nervis... quants cops han anat al WC???? Més val no posar-ho. Els han posat l’arnés i vinga a saltar... uffff, després unes coses als peus i apa!! La Gemma la primera!!! Ahhhhhhhh no cal pensar-hi, només llençar-s’hi... espectacularrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr, awesome!!!! No tens massa temps de pensar mentre caus, però mare meva quina sensació mentre no notes que penges... estàs caient... en fi, que els ha agradat tant que han pagat 55NDS més cadascú i s’han llençat en tandem amb un que s’ha de seure... genial també, però com el primer res de res. Han tornat cap a Queenstown, han menjat un bon gelat com a recompensa dels nervis passats i voltat pel poble i cap al hostel a esperar la Tere.

Mentrestant, la Tere ha anat a fer una caminada per a gaudir de les vistes de tota la ciutat, el llac i els voltants... Que n’és de maco Queenstown! Allí ha conegut una madrilenya. Juntes han anat després al Jardí Botànic, a fer un tomb per la ciutat i a repetir degustació de gelat ;)

Al vespre han anat a menjar la més famosa hamburguesa de tot Nova Zelanda... mmmmm, boníssima i després un altre geladet, que per cert són també els més bons de tot el país.

DE WANAKA A QUEENSTOWN

2009-04-15T11:04:00.004+02:00

9 d’abril de 2009

Al matí hem fet una mica d’excursió. Al Diamont Lake. Molt bonic i llavors ja ens hem dirigit cap a Queenstown, la capital de l’aventura de NZ.

DE FRANZ JOSEF A WANAKA

2009-04-15T10:58:00.003+02:00

8 d’abril de 2009

Hem marxat no massa d’hora direcció a Wanaka però primer hem passat a veure el Fox Glacier, una altra glacera a la vora del Franz Josef, el que passa que per veure-ho bé, s’hi ha de pujar... i clar amb una glacera n’hi ha més que suficient... Després hem passat pel llac Matheson i hem tingut un dia excel•lent ja que si hi ha bon dia es pot veure totes les muntanyes reflexades al llac.
Hem arribat a Wanaka... només per dormir. Somiarem amb els paisatges maquíssims que hem atravessat avui.

FRANZ JOSEF GLACIER

2009-04-15T10:27:00.004+02:00

7 d’abril de 2009

Ens hem llevat amb una pluja... quina merda, i hem de pujar la glacera avui, i no ho han cancel·lat!!! Bé, ens hem dirigit al lloc on s’ha de pagar i allà ens han subministrat botes, pantalons, impermeable, gorro i guants. Hem fet el primer tram amb bus i després un trosset petit i llavors ens hem dividit en 3 grups. La Tere i el David han anat a un i la Gemma a un altre.

La Gemma ha estat una estona bona caminant i ha decidit que allò no era per ella, total, pèrdua de diners i res més... una llàstima, pensava que seria més fàcil... total cap a l’alberg a esperar que siguin les 5 i arribin els altres.

La caminada ha començat per un bosquet entre rierols i pujades i baixades abans d’arribar als peus de la glacera. Allà ha estat on ens hem posat els crampons i cap amunt que falta gent... comença l’aventura al gel... de moment encara hi ha pedres... més endavant ens equipem d’uns bastons... i ara sí que ja deixem enrera les pedres... gel “pur i dur”... estem envoltats de gel per tot arreu... impressionant veure els seus diferents colors: tonalitats diverses de blanc, gris i blaaaau... com també és impressionant veure les diferents formes que la mare natura ha modelat...

Avui hem anat a menjar la millor pizza de Nova Zelanda!!! I realment tenen raó... mmmmmm, yummy!!!!

D’ABEL TASMAN A HOKITIKA VIA PUNAKAIKI

2009-04-15T09:53:00.003+02:00

5 d’abril de 2009

Ens hem acomiadat del meravellós alberg i ens dirigim cap a Franz Josef però segurament pararem abans perquè hi ha molt tros. Ens hem aturat a Punakaiki, a veure el Pancake stones, espectacular... no té paraules, s’ha de veure... així us donem una mica d’enveja i us animeu a venir.
Hem parat a Hokitika (com veieu hi ha molts noms en maorí, n’han conservat molts, no com a Austràlia). És la ciutat del JADE, on el treballen i on el venen. També hi ha la major plantació de kiwis de tota NZ. Hem visitat només la botiga de Jade, els kiwis no.

DE WELLINGTON AL PARC NACIONAL ABEL TASMAN

2009-04-04T11:14:00.004+02:00

2 al 4 d’abril de 2009

Continuen les agulletes...

Hem agafat el Ferry que ens porta cap a l’illa sud, concretament a la ciutat o poble de Picton.

Ja només amb el ferry sembla que estiguis fent un tour per fiords... espectacular l’entrada a l’illa... hem estat una bona estona conduint i hem arribat a Abel Tasman, bé a Golden Bay. El poble on ens allotjem es diu Takaka i al carrer Motupipi... aquí però no fa pudor tot i els noms.

És un alberg meravellós, com si estiguessim a casa, no hi ha clau a la porta de l’habitació, de fet tampoc n’hi havia al Tongariro NP, és molt bonic.

Ens hem llevat avui tranquil·lament i ens hem dirigit cap al sud del parc national, hem estat caminant entre roques i paisatges neozelandesos i a la tarda hem vist una cascada d’aigua prèviament passant per un pont mòbil... genial.

Avui dissabte és el dia del Kayak... hem llogat 2 kayaks, un biplaça i un monoplaça. La primera part ha estat amb monitora, la resta pel nostre compte. Ha estat increible, el mar en calma, nosaltres sols i ningú més que els ocells i les foques a la nostra vora... idílic... Demà començaran les agulletes als braços... de fet aquest país per algú esportista li va com anell al dit...

A la tarda hem anat cap al nord de l’illa Sud, unes caminadetes a l’entrada d’una duna d’uns 30km.

CAP A WELLINGTON

2009-04-04T11:09:00.001+02:00

31 de març i 1 abril de 2009

Comencen les agulletes...

Hem sortit sobre les 10 matí direcció Welligton. Hem parat a un lloc on van rodar alguna de les escenes de Rivendell, tot i que podria ser qualsevol lloc... ja que és un bosc, res en especial, bonic sí, però no hi ha res que puguis saber que és allà, bé sí, un rètol..

Hem arribat a la capi!!! Hem quedat amb el Francesc i la Maria. El David ha anat pel seu compte.

Pel camí d’on hem quedat ens hem trobat a la Sally, la noia anglesa que vam conèixer a Airlie Beach (Austràlia) que viu a Hanoi (Vietnam). També s’ha apuntat a fer el cafè... però resulta que quan ens hem trobat amb ells, tenien preparada una altra cosa, res de cafè. Un bon soparet a casa seva amb formatge (mmmm, res a veure amb el què hem menjat fins ara – Cheddar), patés, un de musclos, aquí són molt típics amb la closca verda i l’altre de bolets i conyac... o alguna cosa semblant i un bon vi blanc!!! Sí senyor! D’això se’n diu cuidar-nos!!! Hem passat un bon vespre practicant anglès i aprenent-ne ja que la Sally és mestra d’anglès a Vietnam i parla molt a poc a poc i vocalitzant.

Després hem anat a fer una volteta i cap al hostel.

Ens hem llevat d’horeta per anar a veure la ciutat, a les 10 hem quedat amb la Maria i la Sally per anar al Jardí Botànic. Per anar-hi es pot agafar un cremallera que t’hi puja. No sabem ben bé perquè però a la Gemma i a la Maria els ha sortit gratuït. Hem estat una bona estona passejant per allà i després ja ens hem acomiadat de la Maria i hem anat a dinar alguna coseta i cap al TePapa, el museu nacional. Abans d’entrar ens hem trobat el Jörg, ell també estava a l’alberg del Tongariro NP i també va fer la caminada estones amb nosaltres. Ens ha acompanyat al museu. Hi hem passat quatre hores!!! Espectacular.

Quina casualitat... ens hem trobat a dins del museu la parella de bascos... de fet ja vem dir que ens tornaríem a veure.

Després del museu hem anat a prendre una cerveseta i la Tere ha marxat al Mount Victoria, la Gemma s’ha quedat amb la Sally i el Jörg i han decidit anar a sopar una pizza, al restaurant Fidel, al carrer Cuba... la Tere s’hi ha afegit més tard.

Hem arribat a l’alberg i cap a clapar... demà ens hem de llevar súper d’hora ja que hem d’estar a la terminal del Ferry (anem a l’illa sud) a 2/4 de 8.

DE TAUPO A TONGARIRO NATIONAL PARK

2009-04-04T11:05:00.004+02:00

29 al 30 de març de 2009

Al matí la Tere ha anat a veure uns ràpids i unes cascades i la Gemma s’ha quedat a Taupo, quan han estat les 14.30 hem anat a buscar al David, el nostre acompanyant durant la nostra estada a NZ.

Després de conduir una bona estona hem arribat a l’alberg del Tongariro NP. Hem comprat algunes coses per la nostra gran excursió de demà. 19,5 kms pujant i pujant. Avui hem conegut l’Amina, una noia australiana i en Quentin un noi francès. També pujaran demà el Tongariro Alpine Crossing (segons el Senyor dels Anells, això és Mordor)

Ens hem llevat a les 6 matí perquè el bus que ens fa de taxi surt a les 7.15 i ens deixa al peu de la gran caminada. I a les 4 ens ve a recollir al final.

Hem començat molt bé, però després ja tothom s’ha anat avançant i la Gemma ha anat fent, més lentament, però ho ha fet tot. Tot no, excepte el Mount Tongariro que requeria una hora i mitja més i ja en tenia suficient. Realment sembla Mordor... només faltava veure en Frodo, en Sam i en Gollum portant l’anell i esquivant als Orcs. Hi ha uns llacs de color maragda espectaculars (també fan pudor) i llavors un llac de color blau intens. Un cop hem arribat als llacs, ens hem trobat i hem dinat junts. Hi ha hagut algun moment que era desesperant, pujada, molt de vent, grimpant per les roques... la Gemma s’ha maleït vàries vegades d’estar allà al mig.

Em arribat a la meitat!!! Ufff i encara queden 9 kms... jejejeje. En fi llavors tot és baixada... amb escales i sense... els genolls comencen a notar-ho. Despres de 7 hores tots han arribat menys la Gemma, mitja hora més tard, però ho hem aconseguit!!!

DE ROTORUA A TAUPO

2009-04-04T11:00:00.002+02:00

28 de març de 2009

Hem conegut el nostre amic escocès David, el qui compartirà o no amb nosaltres el viatge de 25 dies aproximadament.

Hem marxat cap a Taupo (ell també hi va), allà dirà si segueix amb nosaltres o no.

Primer hem fet una parada a Wai-o-tapu, un lloc volcànic impressionant. A les 10.15 fan enlairar un Geyser molts metres. Allà hem conegut una parella de catalans que durant 4 mesos estan treballant a Wellington, la capital. El Francesc i la Maria. Hem quedat que ens veuríem quan arribéssim allà.

Hem arribat a Taupo, hem fet una volta per l’immensament gran llac. Al vespre hem estat amb la noia suïssa Barbara i el mallorquí Joan.

Avui de 20.30 a 21.30 hem estat amb espelmes ja que hem tancat tots els llums per fer un petit estalvi a la nostra estimada Terra.

El David ve amb nosaltres!!!

D’AUCKLAND A ROTORUA

2009-04-04T10:55:00.003+02:00

26 al 27 de març de 2009

Hem anat a buscar el cotxe de lloguer. El primer cotxe que ens donaven era una Stationvagon però tenia res per tapar les motxilles i segons ens han dit és millor tenir-ho tot tapat.

El segon cotxe, quan ja hi teníem totes les coses a dins... automàtic!! Ufff... no ens agrada i finalment hem tingut el tercer. De moment no tenim acompanyant/a pel nostre viatge, ningú ha respost al nostre anunci.

Hem conduit per aquest meravellós i verd país, definitivament res a veure amb Austràlia.

Hem arribat a “la comarca”, Hobbiton, però per veure on es rodava la pel·lícula s’ha de pagar, i no poc... 58 NZD, que equivalen aprox. uns 25 euros, total per anar a veure el que queda de la casa del Frodo i llavors veure com esquilen ovelles... hem decidit passar del tros i ens hem dirigit a Rotorua.

Hem arribat a la ciutat i fa molta pudor a pet o a cols o a mongetes... és degut a que és una zona volcànica i hi ha molt sulfur.

L’alberg és genial, tot i que és molt gran. Hem tornat a penjar el cartellet per si trobem algú.

Al matí següent hem anat al poblat maorí que hi ha dins de Rotorua (molt turístic), allà hem vist la Haka, dansa típica maorí. També hem fet un petit recorregut guiat on expliquen una mica els geysers, el fang, hem menjat una panotxa cuinada amb l’aigua calenta provinent de la Terra.

Allà ens hem trobat Telemadrid que estava fent un reportatge de madrilenyos que estan vivint pel món.

Algú ha contactat amb nosaltres, aquest vespre coneixerem qui...

Al vespre hem estat a les piscines del Polinesyan Spa, hi ha vàries piscines de diferents temperatures, alguna vora del llac on hem pogut observar la posta de sol.

No hem pogut veure’ns amb el David ja que no ha pogut venir. Demà al matí ens trobarem i veurem el què.

VOLEM CAP A AUCKLAND. NOVA ZELANDA!!!

2009-04-04T10:51:00.001+02:00

23 al 25 de març de 2009

Hem marxat molt d’hora de Sydney cap a l’aeroport, volem amb la companyia xilena LAN direcció Auckland. Comença la ciutat amb 60 volcans, inactius suposem...

Per arribar a l’alberg has de fer una pujada que quan arribes a dalt ja bufes. Hem anat a comprar algunes cosetes per menjar, ja que quan entres al país has d’arribar sense res, passant per una inspecció total doncs no volen cap insecte ni cap cosa que pugui contaminar un país tan verd i tan net.

Hem visitat l’Universitat, Domain, el port que és on es va celebrar la copa Amèrica de vela algun any...

Per cert aquí sembla ser que és on hi ha més població asiàtica, increible tots semblen xinos jejeje.

Hem posat un cartellet a l’alberg a veure si podem compartir el cotxe amb algú altre que s’apunti i així compartim despeses i coneixem més gent.

A l’alberg hem conegut una parella de bascos que segurament ens els anirem trobant ja que fan més o menys el mateix recorregut que volem fer nosaltres.

Ens hem equipat amb roba més d’hivern ja que fins ara anàvem amb tirants i pantalons curts... i aquí el clima ja és més fred...

RETORN A L’ORIGEN: SYDNEY

2009-04-04T09:06:00.004+02:00

22 de març de 2009

Tornem a l’orígen. Ens hem retrobat a l’alberg, la Gemma ha arribat sobre les 7 i la Tere sobre les 10.

Ens hem acomiadat de la ciutat anant a veure l’Òpera i el Jardí Botànic. L’altra vegada amb tants dies que vam ser a Sydney no vam veure l’òpera de nit i avui ho hem fet.

Ens hem acomiadat d’Austràlia. La Gemma ha complert el seu somni de fa 20 anys.

BYRON BAY

2009-03-25T10:20:00.011+01:00

19 a 21 de març de 2009

Captivada per Byron, decideixo abans de marxar cap a Sydney, passar 2 nits allí.

Així que aprofito del dia de mercat setmanal del dijous. És un mercat “hippy-pijo” en el que tots els “pagesos” de la comarca porten a vendre les seves coses. Val a dir que Byron és una zona bastant “orgànica”.

Després de deixar la meva “casa portàtil” a l’alberg, vaig cap a la zona de l’Art, la Cultura i la Indústria, un barri on es concentren botigues d’artistes diversos i altres negociets.

Posta de sol a la platja enfront del Far.

Divendres i dissabte, repeteixo caminada al Far... i cada cop veig més l’energia tan especial d’aquesta zona. Prenent unes copes amb les compis d’habitació de l’alberg opinen el mateix... i no, no us penseu que és l’efecte de l’alcohol...

I també repeteixo les postes de sol a la platja, les passejades pel poble....

Però “innovo” el dissabte... resulta que fan el Festival de l’Harmonia... per harmonitzar cultures... i hi ha art, menjar, música i balls de tot el món.... inclús flamenc... i que n’és de divertit d’escoltar una “cantaora” amb accent australià....

I amb les diferents mostres de ball, m’acomiado de Byron Bay. Agafo el bus a la nit per començar el nou dia a Sydney...

WWOOFING A NEWRYBAR

2009-03-25T10:19:00.002+01:00

9 a 18 de març de 2009

Newrybar és un poblet a l’interior de Byron Bay, a la regió de Northern River. Aquesta zona, incloent Byron Bay, és reclam de gent de tot el món que ve a instal·lar-se en aquestes contrades pel seu clima atemperat (com diria el Tomas Molina), per la bellesa dels seus paisatges (petites “colines” verdes durant tot l’any, combinades amb una costa perfecta per als amants del surf... bé, i per als que no, també) i per la seva relaxada atmosfera (llar d’artistes, “naturistes”, “bohemis”).

Això va ser el que va atreure els propietaris de la “granja” on jo vaig estar, l’Andy i la Lecia, un ex-executiu sud-africà i una cantant d’òpera de Sydney, que estaven vivint a Londres i cansats de la vida de la ciutat van deixar-la juntament amb els seus 2 fills ara fa uns 2 anys. I van comprar una “granja” de llimes i nous de macadàmia.

És recollint aquestes llimes que he passat la majoria dels dies.

La jornada laboral començava a les 7 del matí, parant per esmorzar a les 9 i acabava al voltant de les 12.30, moment del sandwich. Ha estat una feina molt més relaxada que la de la plantació de bananes.

He compartit jornades laborals i d’oci amb una parella, una alemanya i un francès, al principi. En marxar ells, amb un californià.

Les tardes, com que estàvem a 15 minuts en cotxe de Byron, han estat bastant relaxades: llegir a l’hamaca, caminar fins a l’acollidor cafè de Newrybar, veure una peli, jugar amb els nens, escoltar un concert d’òpera (resulta que la Lecia estava assajant per una òpera en la que ha d’actuar a Brisbane al mes de juny), ...

Sopar... al voltant de les 6... increible...

Tornant al “curro”, dimarts i divendres eren els dies de portar les llimes a la “casa d’empaquetar”, així que els dies de recollida eren diumenge-dilluns i dimecres-dijous. Per tant, dissabte lliure.

Així que el dissabte 14 vaig anar cap a Byron. Vaig estar caminant pels voltants del Far, veient dofins i taurons, banyant-me a la platja, passejant pel poble,...

Jo no vaig ser diferent i Byron també em va captivar... i vaig pensar que podia passar uns dies allí... però anem per parts, aixó és una història que toca més tard...

El diumenge, després de recollir les llimes, vam anar tota la “family” a la platja a fer, com no, un “picnic”...

COFF HARBOUR

2009-03-20T09:49:00.005+01:00

20 de març de 2009

Ahir em vaig deixar d’explicar que la meva amiga alemanya va demanar-me la recepta de l’all i oli, i clar jo la vaig demanar a la meva mare, perquè com tothom sabeu, de cuinar jo... no massa.
Doncs bé, aquí en teniu el resultat.

Ahir no estava previst sortir... simplement quedar-nos al hostel i xerrar... però... mmmm mala previsió...

Avui sí que poca cosa... treballar, fer la migdiada degut a la fiestuki d’ahir i de compres!! M’he comprat uns super pantalons genials!!!

COFF HARBOUR

2009-03-19T11:27:00.003+01:00

Del 18 al 19 de març de 2009

Poca cosa, només hem passat la tarda jugant a cartes... i poca cosa més amb un parell d’australians, 2 alemanyes i un americà. Súper bé!!

Avui hem anat al Jetty i qui s’ha atrevit, ha saltat... jo no, no ho he vist massa clar saltar 6 metres.

COFF HARBOUR

2009-03-18T06:35:00.004+01:00

Del 10 al 17 de març de 2009

He arribat a l’alberg on treballaré durant 10 dies. És bastant tranquil, he fet una visita per la zona on estaré (Jetty, vol dir un pont que s’endinsa pel mar).

La primera nit he pogut descansar una mica de la ment ja que he conegut unes noies uruguaianes i he parlat una mica el castellà, sabeu que amb el temps que portem aquí encara no hem trobat cap espanyolitu??? De catalana en vem veure una al tour de l’ulurú, però ja està, QUE FUERTE ME PARECE!!!
El dia següent, dimarts, he començat a currar a canvi de dormir gratis. Currar vol dir, netejar, vol dir, WC, dutxes, habitacions, durant més o menys 2 hores, però està clar si acabes abans millor.
Després he anat a la platja un parell d’horetes i a dinar!! Migdiada i llegir i xerrar, etc. Més o menys tots els dies són iguals, excepte el dia que plou perquè és fa més avorrit.
No sé quin dia vaig conèixer a 2 noies alemanyes, les dues per separat, una també treballa a l’alberg i l’altra quan la primera plegui començarà ella. Hem jugat a billar, practicat anglès, ping-pong i com no... anat de festa. Avui és el dia de St. Patrick, patró dels irlandesos i aquí n’hi ha un munt i clar ho celebren i nosaltres no ens ho vam voler perdre.... estic trista perquè només em queden 6 dies a Austràlia... en fi... arriba aviadet Nova Zelanda!!!!

BYRON BAY

2009-03-18T06:27:00.001+01:00

9 de març de 2009

Avui ens hem separat amb la Tere. He arribat a Byron Bay, a l’alberg on comparteixo l’habitació amb 4 noies més. La ciutat és més maca que d’altres que hem vist. Al vespre me n’he anat a la platja i allà hi havia unes quantes persones tocan tam-tams, i fent una música molt xula mentrés el sol es ponia. Un cop han acabat, m’he dirigit a l’alberg, però pel camí m’he trobat a la Katye, una noia anglesa que vem compartir el tour a l’Uluru, i al cap de poca estona al Jerry i la Mary, una parella irlandesa que vam compartir el tour de Fraser Island, mira que n’és de petita Austràlia!!!

SURFERS PARADISE

2009-03-09T00:37:00.002+01:00

8 de març de 2009

Hem arribat a S. Paradise i tal com havíem pensat que era, és. Un Lloret de Mar però a “lo grande”. Festa, pubs, discos, platja, surf...

Té algun petit detall que fa que la ciutat o poble o com se’n digui d’això no sigui del tot lletja.

Quan marxem d’aquí ja deixem enrera l’estat de Queensland. Anem a New South Wales, el retorn a l’origen.

BRISBANE

2009-03-08T05:22:00.001+01:00

6 i 7 de març de 2009

Agafem altre cop el bus en direcció a Brisbane. Hem localitzat l’allotjament i per ser on és no està pas malament. L’únic que t’has de llogar el plat, la tassa, el bol i els coberts, una mica curiós, la veritat. Hem viscut un petit “Gran Hermano” a la cuina, ens filmaven cada moment per precaució que ningú robi res.

L’avantatge és que és l’únic que té internet gratuït i és per això que hem pogut actualitzar el blog.

Hem visitat una mica la ciutat, per una banda el jardí botànic i per l’altra la Galeria d’Art Modern.

Hem descobert que Brisbane va ser la seu de l’Exposició Universal del 1988, coincidint amb el bicentenari d’Austràlia, tot i que té més de 200 anys!!!

HERVEY BAY I FRASER ISLAND

2009-03-08T03:55:00.004+01:00

2 a 5 de març de 2009

Deixem Airlie Beach, el punt d’inici de les Illes Whitsundays, per anar al nostre següent destí, Hervey Bay, base de les Fraser Island.
Després de les 12 hores de bus, que no han estat pas tan malament, hem pogut dormir una mica i tot, hem arribat a les 6.50 del matí i ja ens esperaven els de l’alberg on ens allotjarem i que també són els que organitzen el tour al que ens hem apuntat, és un tour una mica diferent: un “self-drive”: un grup de persones que no ens coneixem de res lloguem un 4x4 i el conduim nosaltres mateixos, amb una guia de llocs a visitar, amb un mapa, i amb una llista de coses a fer i coses a no fer...
A la tarda, ens ajuntem tots els components del grup per a rebre les instruccions dels 3 dies següents. Després anem a comprar el menjar i altres estris necessaris.

Ens aixequem i després d’instruccions de darrera hora, ens dirigim cap al Ferry que ens conduirà cap a Fraser Island, l’illa de sorra més gran del món. La particularitat d’aquesta illa és que té una “autovia” just al costat del mar i és ... la platja... però a la vegada és la pista d’aterratge de les avionetes que arriben a l’illa.
El primer agosarat en conduir el 4x4 és el Jans, un noi alemany. El nostre primer destí, ja a l’illa és l’espectacular Llac Mckenzie, un llac d’una aigua dolça cristal•lina suuuuper blava, i una sorra blanca increïble.

Després de fer una braçada i mitja, marxem del paradís cap al vaixell Maheno. Bé, el que en queda després del naufragi fa uns 90 anys.
La darrera parada és ja el campament on passarem la nit. Després d’instal•lar-nos anem a veure una duna de sorra propera. Increïbles els colors de la sorra d’aquesta illa, n’hi ha de totes les tonalitats...
Preparem el sopar, una suculenta “barbie” i ens la mengem al costat del foc tot mirant les estrelles.
Per a dormir, n’hi ha per triar i remenar: uns quants en tendes, altres dins d’una estructura amb mosquitera i d’altres sota les estrelles al costat del foc.

Després d’una nit moguda per alguns (aranyes, serps???, ...) i d’un bon esmorzar, anem a veure unes tortuguetes en un llac proper.
La següent parada un rierol que desemboca a l’oceà, l’Eli Creek. Unes aigües increiblement fresques d’origen subterrani.
Agafem l’autovia en direcció Nord, i la propera sortida és “Indian Head Lookout”, un mirador elevat, punt priviliegiat des d’on hem pogut observar l’increïble immensitat d’un oceà blavíssim i llar de taurons, i altra fauna marina... ens sembla veure’n algun d’aquests taurons... Per cert, en les instruccions del primer dia, una de les coses prohibidíssimes era banyar-se en aquest oceà pels taurons, per les medusses i per les corrents. Sembla que podríem anar gratis cap a Nova Zelanda si entressim en aquestes aigües...

Nosaltres ens saltem aquesta prohibició... però no us espanteu... és un lloc habilitat per això i protegit de tots aquests animalons... són les “Champagne Pools”. D’on ve el nom? No ho sabem científicament, però a veure que us sembla la nostra imaginació: les onades en xocar contra les roques (les piscines) fan una escuma blanquíssima. I segons l’hora del dia, el color de l’aigua és d’un color “xampanyós”... aquí hi ha molta imaginació... a l’hora en la que nosaltres vam anar-hi hi havia tan sol que no es veia res...
L’allotjament, el mateix que la nit anterior, i el menú, altre cop “barbie” al costat del foc sota les estrelles.

Comencem les activitats del tercer i últim dia, amb una caminada al Llac Waby, un llac d’aigua dolça als peus d’una increïble duna de sorra groc claret.
La darrera parada, el Llac Mckenzie, per acomiadar-nos-en.
I s’ha acabat l’aventura a l’illa Fraser: agafem el ferry de tornada. Un cop a l’alberg, després d’una merescuda dutxa i de l’intercanvi de fotos amb la resta d’integrants del grup anem a prendre la darrera cerveseta per acomiadar els 3 dies i per a poder dormir millor.

AIRLIE BEACH I LES ILLES WHITSUNDAYS

2009-03-07T05:58:00.002+01:00

27 i 28 de febrer i 1 de març de 2009

Hem arribat a les 6 de la tarda a Airlie Beach, el paradís de la festa i bogeria. Hem llogat un tour pel dia següent a les illes Whitsundays, el tour s’anomena Ocean Rafting i es tracta d’una caminada a un lloc on pots veure moltes illes, després anar a la platja amb una sorra blanca i finalment dues capbussades per fer snorkel.

Hem arribat a l’alberg després de passar per unes piscines que estan al mig del carrer que s’anomenen Lagoon (també n’hi havia a Cairns). Hem conegut una noia anglesa que viu a Hanoi (Vietnam) on ens farà una mica de guia turística. A la nit la Gemma ha sortit de fiestuki, no fins massa tard i controlant la beguda, amb aquesta noia, la Sally i 3 anglesos més i un canadenc... han anat a fer unes birres i allà hen coneguts una colla d’australians, però res, cap valia la pena jejejeje. Mentrestant la Tere feia bondat i dormia com un angelet.

Al matí hem anat a revel·lar les fotos aquàtiques i la Tere ha anat a caminar i al Lagoon, la Gemma s’ha quedat a l’alberg, fa molta calor arrrggghhhh.

A les 6 de la tarda agafem el bus cap a Hervey Bay, al costat de Fraser Island. Ens esperen 12 hores a dins el bus....

DE CAIRNS A MISSION BEACH (PRIMERA EXPERIÈNCIA EN WWOOF)

2009-03-06T13:38:00.002+01:00

24-27 febrer de 2009

Marxem aviat de Cairns en direcció a Mission Beach, on ens espera el Maurice, propietari d’una plantació bananera i la nostra primera experiència WWOOF. Què és això del WWOOF? Doncs, treballar en granges orgàniques a canvi de menjar i allotjament.
La nostra intenció és estar-nos-hi 1 setmana.

Només arribar, al voltant de les 12, i després d’instal.lar-nos en la nostra habitació, ja toca dinar... és l’hora del “sandwich”... és clar, que els horaris australians són una mica diferents...
Després ja “mans a l’obra”, el primer: ens posem a fer menjar pels cucs, que són el fertilitzant natural que utilitzen. El següent és treure males herbes dels voltants dels plataners. Resulta que al peu del plataners, hi planten unes mongeteres i uns altres vegetals que ajuden a fertilitzar als plataners... però és clar, també hi creixen coses que no toquen... esgotador...
Tarda lliure... bé, preparant un plat típic... quin??? Sí, sí, la nostra famosa truita de patates... però no de xips com la del Ferran Adrià...

Al dia següent toquen diana a les 6 del matí. La primera tasca del matí és continuar a treure les males herbes. Després d’esmorzar, continuem plantant uns vegetals al voltant d’uns mandariners i uns “avocaters”. La darrera parada per a prendre un tè, ve seguida d’una altra tanda d’”extracció de males herbes”. ON SÓN ELS PLÀTANS??? A la nostra panxa...
Després de l’hora del sandwich, la Gemma es queda descansant, mentre la Tere se’n va a cansar-se una miqueta més... a fer una caminadeta i a caminar en bici... pel camí troba un casowari, un “tipus emú” però amb més colors.
Per sopar anem a un pub “antic” (del 1929) al poble del costat, El-Arish.

La diana torna a tocar a les 6 del matí, després de passar-se tota la nit plovent... no podria ploure una miqueta més??? La feina amb la que comencem avui és....... extracció de males herbes... que bé que sona, no?... Després d’esmorzar, continuem amb l’extracció.... Després del tè, anem a polir el cotxe, sota cobert... perque Deu n’hi dò de la calor que fa... Tarda lliure... Anem cap a la platja i ens plantegem deixar-ho... no és el què ens esperàvem...
Quan arribem de la platja, parlem amb el Maurice i “no worries”... Així que a preparar bossa un altre cop...

Al dia següent després d’acomiadar-nos de la Jan, el Maurice ens porta “carregades” de plàtans a la parada del bus.

SNORKEL A LA GRAN BARRERA DE CORALL

2009-03-06T13:35:00.001+01:00

23 febrer de 2009

Hem trobat el Nemo!!!! Ha fugit de l’Aquari de Sydney i ha tornat a la Gran Barrera de Corall. I que n’és de feliç nedant enmig de les anèmones!!!! I que felices hem estat nosaltres de veure’l retrobar-se amb tots els seus col·leguilles!!! Sobretot amb la Doris!!!!

Hem anat en un vaixell més antic que la resta de “tours” però amb moooooooooolt més encant!!! I amb un grup de gent més reduït!! Super-recomanat pels qui tingueu pensat venir a fer snorkel a Cairns ;)

La ciutat de Cairns és bàsicament turística. Quin canvi tant de paisatge com de tipus de turistes!!!

DEL DESERT AL TROPIC - D’ALICE SPRINGS A CAIRNS

2009-03-06T13:34:00.001+01:00

22 febrer de 2009

Ressacaaaa!!! Això de no dormir bé i beure la nit abans no es posa massa bé, ja no tenim 20 anys...
La Tere ha anat al Jardí Botànic (que n’és de diferent la flora d’aquí) i la Gemma s’ha quedat de botiguetes... (i les botigues també jajajaja).
Hem esperat que fos l’hora de l’avió i hem marxat cap a l’aeroport. Un cop hem arribat... ufffff quina humitat!!! Només sortir de l’aeroport costava respirar. Hem arribat a l’alberg i si senyor una habitació de 4 persones només per nosaltres amb bany propi i aire acondicionat.

TOUR ULURU – KATA TJUTA – KINGS CANYON

2009-03-06T06:51:00.003+01:00

19-21 febrer de 2009

Ens hem llevat sobre 2/4 de 6 perquè a les 6 ens passaven a buscar amb el bus per començar el tour. Hem recollit a tothom que faltava i ens hem posat en marxa.

La primera parada ha estat a un lloc on es dediquen a fer tours amb camells, no n’hem fet, simplement era excusa per fer un cafè i veure els altres animals que hi tenen.

Després de fer 400 kms amb diverses parades hem arribat a l’Uluru (nom australià Ayers Rock) i poder fer les corresponents fotografies.

Hem anat al centre cultural on hi ha una exposició permanent on explica les tribus d’aborígens que hi havia assentades al voltant de la ROCA, però no és una simple roca, és un lloc sagrat per la tribu dels Anangus, segons quin lloc no es pot fotografiar i per ells no es pot escalar la roca.

Hem fet el Mala walk on el guia, Steven, ens ha explicat diverses històries sobre la roca.

Hem fet una visita guiada amb una dona aborígen que ens ha explicat com caçaven, menjaven, etc els aborígens vora l’Uluru.

Aquesta terra va ser tornada als aborígens recentment, però són els “blancs” que en treuen profit dels centres turístics.

Per cert, si algú de vosaltres es queixa d’alguna mosca collonera... només heu de venir al desert australià, igual us envoltaran 200 mosques a la vegada, és per aquest motiu que es porten xarxes al voltant de la cara.

Hem anat a veure la posta de sol a l’Uluru, increible, genial, no té paraules. Ah i hem begut cava australià per celebrar-ho, és com una costum, allò semblava les Rambles, ple de turistes bevent cava!!!

Hem anat a la zona d’acampada... i.... era dormir sota les estrelles, molt bonic, però la Gemma no ha dormit massa pensant amb serps, cuques, mosquits, aranyes...

Ens hem llevat a 2/4 de 5 per poder veure la sortida del sol a l’Uluru i a Kata Tjuta (nom australià The Olgas).

Hem fet l’esmorzar des d’allà. Un cop ha sortit el sol hem anat direcció a Kata Tjuta. I vinga... a pujar la montanya, de fet hem tingut sort perquè no fa les temperatures tant altes com de costum.

Està situat a 42 km de l’Uluru i formen part de la mateixa cadena muntanyosa, l’erosió ha fet el seu treball perquè sembla ser que era més alt que l’Himalaia.

Després de 4 hores pujant i després baixant la muntanya, hem dinat i hem anat a l’altra zona d’acampada... i com no, hem dormit a l’aire lliure, hem fet un foc de camp on hem cuinat, i no, no hem cantat cançons kumbaiàs... i hi hem dormit al voltant, ah per cert hem tingut una classe ràpida d’astronomia, hem divisat un cel ple d’estels... impresionant.

El lavabo i la dutxa és típica del desert, per cert plens de formigues podrides que piquen!!! Avui la Gemma per protecció i la Naomi, una irlandesa del grup, han dormit amb la xarxa de la cara posada per tal d’evitar les formigues i d’altres insectes vivents.

Apunt històric: els aborígens (Anangu) porten vivint 22000 anys al voltant d’aquestes dues formacions. Ells creuen que aquests llocs van ser creats per esperits ancestrals, que els van donar les lleis i normes de comportament social que encara utilitzen. Els Ananagus es consideren descendents directes d’aquests sers ancestrals.

Un cop esmorzats hem marxat tots cap a King’s Canyon, no tenim paraules per descriure el meravellós espectacle que hem tingut davant nostre. Que n’és d’increible la feina que han fet el vent i l’aigua. I encara hi continuen.

Aquí és on s’ha filmat una de les escenes de “Priscilla reina del desierto”.

Després de pujar una bona estona i veure les genials vistes hem arribat al Jardí de l’Eden... on hi ha una bassa d’aigua on la Tere i 4 més del grup s’han banyat. I que bé que s’han quedat!!

Hem continuat pujant i baixant fins arribar un altre cop a l’origen, un cop passades 5-6 hores.

Hem dinat tot fent una Barbie, la Gemma no ha vist com es feia, perquè estava dutxant-se i en eixugar-se ha descobert sota la tovallola una aranya gegant!!! Tot ha quedat en un ensurt i quants crits!!!

Hem retornat cadascú al seu hotel, hostel, etc i hem quedat per sopar tots. I per primera vegada hem provat la carn de camell! Si no t’ho diuen podria passar per vedella. Hem sortit de fiestuki i a dormir que demà marxem cap a Cairns.

Ah! si voleu saber amb quina cançó ens despertàvem les dues nits que vam ser al desert (a 2/4 de 5 del matí!!!!)... escolteu aquest enllaç

www.youtube.com/watch?v=_D-LmRNdQiQ

ALICE SPRINGS

2009-03-06T06:32:00.001+01:00

16-18 febrer de 2009

Un cop recuperades de la gran experiència de passar 26 hores en un tren hem arribat a l’alberg d’Alice Springs. No hem fet massa cosa, a la tarda a comprar una mica i a voltar pel poble, tot i que en diguin ciutat no és massa gran, té 28.000 habitants.
Aquí és on hem vist més aborígens. Segons hem sabut, Alice S. és el centre administratiu de molts kms a la rodona i és per això que hi ha una gran concentració de gent.
Per cert... ja hem descobert d’on ve el nom d’Alice. Era la dona del gerent del primer telègraf instal•lat al 1870 a la zona i que va ser l’origen de la ciutat.

Hem preparat les bosses per anar demà al tour!!!!!

D’ADELAIDE A ALICE SPRINGS

2009-02-18T10:43:00.004+01:00

15-16 de febrer de 2009

Meravellós tren!!! D’una llargària infinita... però que n’arriba a ser de lent, pitjor que el de Pobla, per fer 1500 kms, hem tardat 26 hores!!! A més a més això de dormir en unes butaques molt incòmodes ha estat el pitjor. Hem arribat a Alice Springs i deu n´hi dó la calor que fa, acostumades a les temperatures que hem tingut fins ara. Us donarem la resposta de "Who the fuck is Alice" quan la tinguem.

ADELAIDE

2009-02-17T03:14:00.005+01:00

Això sembla UK!!! Ha arribat el dia de l’amor!! Tothom s’enamora perquè toca, perquè és el dia rosa, oh l’amour!!!

Hem fet una visita llampec a Adelaide, hem vist el Museu de South Australia amb una gran col·lecció d’art aborígen, increible, sense paraules.

Per poder aprofitar el temps i veure més ciutat, ens hem separat i així ens podem explicar una a l’altra el què hem vist. La Tere ha anat de compres i la Gemma al jardí botànic.

Ens hem retrobat vora les 6 perquè hem quedat per prendre alguna cosa amb el Peter un altre CS. És un boig australià, mig grec mig aussie. Ens ha portat a la platja i hem pogut veure la primera posta de sol sense núvols!!!! Després hem anat a menjar una pizza i després hem vist tota Adelaide en 2 minuts. Com hem pogut fer això? Doncs des del Windy Point, un mirador que està a un turó, des del qual es pot veure tota la ciutat.

Hem estat amb la Beth i la Hannah, la seva filla i tot el bestiari fins que hem anat a dormir.

JOC: heu de trobar l’errada del text.

DE MAITLAND A ADELAIDE

2009-02-17T03:07:00.002+01:00

13 de febrer de 2009

Bye bye cotxeeeeee! Després de conduir 2 hores per les avorrides carreteres de SA, hem deixat el nostre estimat Corolla a Adelaide. Deixem enrera 5600 kms fets amb ell i el Yaris, que ens han servit de casa, armari, nevera, transport, etc durant gairebé un mes.
Hem anat a buscar una agència de viatge que gestiona el Wwoof. En altres paraules, treballar en una granja o similar orgànica a canvi de menjar i allotjament. Ens hi hem adherit perquè els nostres plans són de treballar a la costa Est durant 2-3 setmanes.
Hem estat esperant la Beth, que és la nostra propera CS durant les dues nits a Adelaide. Quan ha vingut hem anat a casa seva i hem conegut tots els seus animals: Peaches – gos pitbull, Isabelle – gos doberman i Chooped – un gat gegant.
Endevineu que hem sopat???? Arròs a la cubana?? NOOOOO, paella?? NOOOOO, pop a la gallega? NOOOOO, pintxos bascs? NOOOO, seques amb botifarra??? NOOOOO.... la nostra estimada Truitie amb pa amb tomatie!!!!
Hem pogut actualitzar moltes fotos a la web gràcies a que la Beth té un bon ADSL i ens l’ha deixat utilitzar al nostre aire.

MAITLAND

2009-02-17T02:47:00.003+01:00

12 de febrer de 2009

LA MILLOR NIT QUE HEM PASSAT DES DE FA UN MES!! Hem pogut dormir sense sorolls, sense llums, sense roncades, sense.... Hem anat a la Yorke península i quin “trunyet”, el parc s’ha salvat, les carreteres monòtones a més no poder, per variar la Gemma ha fet la seva becaineta de més de mitja hora al cotxe... sempre a les 12 migdia, avui ha estat més llarga, per fer l’acomiadament del cotxe.

Hem arribat a casa de l’Adam i la Helen i per variar, hem preparat una truita de patates amb el seu corresponent pa amb tomàquet i a part un entrepà gegant. Ells tenen la Barbie, nosaltres tenim la Truitie.

DE STRATHALBYN A MAITLAND VIA HAHNDORF

2009-02-17T02:29:00.003+01:00

11 de febrer de 2009

Hem anat a esmorzar a una cafeteria molt curioso al poble i ens hem acomiadat del Richard. Abans de marxar hem anat a visitar un amic d’ell que toca molt i molt bé el Didjeridoo i ens ha fet una demostració, per cert al vespre d’ahir vam intentar tocar-lo, però collons que n’és de difícil!!! I mira que sembla fàcil!
Hem anat a Hahndorf, un poblet molt turístic que van fundar els alemanys, tot i que d’alemany no en té massa. Això sí, de botigues per donar i per vendre. Aquí la Gemma s’ha comprat les famoses botes UGG, típiques australianes que li aniran fantàstiques pel fred de Manresa.
Després d’unes quantes hores a la carretera hem arribat a Maitland, on també ens acullen una genial parella. Hem visitat Port Victoria i hem arribat a casa de la parella, on després de parlar amb ells i una amiga seva, hem gaudit d’una Barbie... eiiii!!!! No us penseu que vam estar jugant a nines tota la nit... en diuen Barbie d’una barbacoa. Quina passada de CS!!!!! Això és increible, cadascuna té la seva pròpia habitació i tenim el nostre propi bany.