LUANG PRABANG

4 al 9 de juliol

Després d’unes 8 hores de bus arribem a Luang Prabang i comprovem perque és una ciutat patrimoni de la Humanitat. Casetes de fusta d’estil laosià i colonial francès, al costat del riu Mekong i esquitxada de temples per tot arreu.

Ens recorda a Hoi An (a Vietnam) que també és patrimoni de la Humanitat.

Arribem al punt, comencen a muntar el mercat de nit....

El matí següent es desperta plovent. Després d’esperar en va que pari de ploure, decidim anar a esmorzar. En acabat, passem el matí escoltant música, descansant, llegint,... A la tarda anem a veure el Palau Reial.

Sopem amb la Nanette, una altra australiana que vam conèixer a Phonsavan.

Al segon dia també plou L. Quan afluixa una miqueta, allà cap a les 6.30, la Tere se’n va a veure la recollida d’almoïnes. Massa tard, només agafa les acaballes... Però durant el dia, sembla que la pluja dóna una treva, així que aprofitem per a veure uns quants temples: el més majestuós, el més antic, el del turonet...

I a la nit com no, anem al mercat...

El tercer dia resulta ser un dia festiu: els monjos es retiren durant 3 mesos (l’època de pluges) per a pregar i meditar. Així que la recollida d’almoïnes es preveu xula. I la pluja ens dóna una treva!!!! Ens aixequem a les 4.45 del matí. La gent comença a preparar les seves ofrenes als monjos... i els monjos comencen a arribar amb les seves cistelletes... i la gent els ofereix el que té... la veritat és que ha valgut la pena aixecar-se aviat. Després un merescut esmorzar, la Gemma i l’Andrea se’n tornen a dormir. I la Tere se’n va cap a Non Khiaw.

Després de fer el gos tot el matí decidim moure’ns i marxem a fer un vol per la ciutat, anem a una botiga d’intercanvi de llibres i com no!!! Un relaxant i meravellós massatge de peus, no fos cas que ens canséssim! Hem anat a sopar pel mercat i a dormir!

Avui ens hem llevat molt descansades, després de no fer res durant tot el dia hem decidit anar a veure les cascades que estan a uns 35 kms de LP i la veritat és que ha valgut la pena, és una de les cascades més grans que hem vist fins ara durant el viatge. Al vespre un bon soparet i a dormir d’hora. L’endemà la Gemma s’ha acomiadat de l’Andrea ja que ella se’n va a Vientiane i la Gemma a Luang Nhan Ta on es trobarà amb la Tere cap a la tarda.