dimarts 21 de juliol de 2009

CHIANG RAI

12 al 15 de juliol

Marxem en bus de Luang Nam Tha cap a Huay Xai, una ciutat fronterera de Laos, on agafem una barqueta per a creuar el riu Mekong i per a trepitjar terra tailandesa.

Un cop fetes les formalitats (tant a Laos com a Tailandia són rapidíssims) agafem un altre bus que en porta cap a Chiang Rai. En arribar “alucinem” amb la de botigues de tot tipus que hi ha, sobretot d’articles electrònics. Que n’és de diferent Tailàndia!

Al dia següent, anem a fer un tour cap al nord, tocant amb la frontera amb Birmània. Ens passen a recollir a les 8, així que ens aixequem abans per anar a esmorzar, però resulta que tot està tancat. Estem acostumades als horaris dels anteriors països i pensem: “què n’és d’estrany que no estigui ja tot obert! Deuen obrir a les 8”. Ens aturem pel camí a comprar l’esmorzar. I la primera parada és una visita a les famoses dones “girafa”. Resulta que són refugiats birmans, i el govern tailandés els deixa quedar-se en el seu territori... és clar, són un reclam turístic. Deixa un sabor de boca bastant amarg.... La següent parada és la casa de la Reina Mare i els Jardins Reials. (Aquí tenen un gran apreci per la monarquia) Està plovent, però tot i així, veiem que a Tailàndia tenen gran afició per les plantes i les flors. Proper destí: Mae Sai, frontera amb Birmània, destí turístic típic per a fer compres. Nosaltres només mirem, no comprem. Següent: el Triangle d’Or, anomenat així per ser la confluència de 3 països (Tailàndia, Laos i Birmània), de 2 rius (un d’ells el Mekong, és clar) i d’un antic conreu d’opi.

I ja per últim, anem a Chiang Saen, on hi ha les ruïnes d’un temple antic.

Quedem per sopar amb un noi asturià que també ha vingut al tour. Sopem al mercat de nit... Aquí a Tailàndia, es veu que hi ha mercats de nit a totes les ciutats una mica grans...

Al dia següent, la Tere se’n va de trek. La passen a recollir a les 10, així que anem a esmorzar cap a les 9, però, sorpresa! també tot tancat... quins horaris! Que en viuen de bé!

La Gemma es queda 2 dies a Chiang Rai, visitant la ciutat i de relax.

A les 10, un mini-bus passa a recollir a la Tere. Com a companyes de trekking durant els propers 2 dies hi ha 3 italianes.

Agafen, riu amunt, una barqueta durant aproximadament 1 hora, fins arribar a un camp d’elefants. Allí, la resta de persones d’altres tours fan una passejada en elefant. Nosaltres, no. Però serveix per a fer les dents llargues a 2 de les italianes, així que al dia següent, tornarem a parar aquí per a fer la passejadeta de rigor... Agafem altre cop la barqueta riu amunt. Abans de començar a caminar, dinem per a agafar forces. Com si ens haguéssim cansat gaire... La caminada comença en la “Seu” del parc nacional, on hi ha unes “basses” sulfuroses. Continuem entre camps d’arròs, bananers, bambús,... i arribem a un primer poblet, on fem una parada tècnica. Continuem la marxa i arribem al poble on passarem la nit. Deixem la bossa i anem cap a una cascada propera, però només en arribar cau un xàfec considerable, així que ja no ens cal banyar en la cascada, ens dutxem durant tot el camí de tornada ;)

El guia es posa a preparar el sopar i m’ofereix una classe de cuina tailandesa, així que li faig d’ajudant. Bàsicament, em dedico a tallar verduretes... i “chili”, és clar... i per error, em poso un dit a l’ull... i com pica!!!!!!!!!! Però tot es passa quan degustem l’exquisit sopar. I no és per la meva ajuda ;), sino que té a veure amb que el guia ha treballat en un restaurant durant 3 anys... Després d’una sobretaula, a dormir.

Després d’esmorzar, emprenem caminada. Aquest cop passem entre més bambús, bananers i camps de tè i cafè. I arribem a una piscina termal, on ens banyem en aigua calenta sulfurosa... tenint en compte que la temperatura ambient és bastant calenta, en sortir de la piscina, ens dóna la sensació de que fa fred. I com que l’aigua obre la gana, doncs a dinar toca. I després, les 2 italianes se’n van de passejada amb un elefant.

A primera hora de la tarda, ja estem de tornada a Chiang Rai. Allí, la Tere i la Gemma es troben per agafar un bus cap a Chiang Mai.

0 comentaris: